Al peu de la lletra

Conte d’Aina Ortega primer premi al Concurs de narrativa fantàstica i de terror de les biblioteques d’Encamp

He treballat de transportista des de fa més de deu anys. Recentment, he canviat d’empresa, de fet
podria haver continuat treballant a l’antiga, però quan el meu amic Dani em va ensenyar el salari que
pagaven a la seva empresa, immediatament vaig demanar-li una feina allà. Per sort, després d’una
breu entrevista vaig aconseguir el treball. Les preguntes que em van formular a l’entrevista eren
estranyes, com ara; alguna vegada has abandonat el teu vehicle durant el trajecte? Tens por a la
foscor? Ets religiós?… Vaig respondre amb sinceritat i em van acceptar aquell mateix dia. El meu
treball consisteix a transportar carn seca a un petit poble, i per algun motiu només es pot fer de nit.
Ja estic acostumat a treballar a hora baixa i amb el sou val la pena, així que no vaig fer la grémola.

Va arribar el dia del meu primer recorregut. En Dani em va explicar la ruta que havia de seguir per
arribar al petit poble, volent dir, que el GPS no seria de molta utilitat. Abans d’entrar al camió, vaig
rebre un missatge de veu al WhatsApp d’en Dani, detallant-me algunes coses bàsiques que havia de
seguir. Vaig respondre amb un “Gràcies” al missatge, començant així amb la meva tasca. En començar
a la ruta que havia de seguir vaig posar “Play” al missatge de veu.

“Hola, Pol, benvingut a l’empresa. Sé que ets un conductor experimentat, però el nostre distintiu té
una llista de normes que has de seguir estrictament durant el recorregut. Les detallaré i assegura’t de
seguir-les al peu de la lletra també, t’enviaré un missatge de text perquè puguis llegir-les, en cas que
oblidis alguna. En primer lloc, assegurat d’encendre les llums llargues i mantenir-les enceses en tot
moment, com que el camí està molt fosc podràs notar que encara tenint les llums enceses veuràs poc,
però no deixis que això et preocupi.

Durant els deu primers quilòmetres és possible que observis un rètol informant que més endavant hi
ha un carrer sense sortida, ignora’l i continua conduint. Si les llums de la teva diligència comencen a
fer pampallugues, augmenta la velocitat al màxim fins que deixin de parpellejar. És possible que
arribat a aquest punt trobis un iaio fent dit al costat de la carretera, para’t i demana-li cap a on es
dirigeix. Si respon a la ciutat més propera deixa’l entrar. Però si diu alguna cosa més, no el recullis, accelera i no miris enrere. Si finalment puja al camió, no parlarà fins que passi aproximadament una
hora. Et demanarà que aturis el vehicle i que el deixis sortir. Fes el que et digui, però un cop l’hagis
deixat no el miris mentres camina.

Arribat al quilòmetre vint, és possible que escoltis cops o sorolls procedents de darrera el vehicle.
Ignora’ls, deixaran de sonar si conserves una velocitat de conducció constant.

Abans d’arribar al quilòmetre trenta, apaga la ràdio si la tens encesa.

En arribar al quilòmetre trenta-cinc, la ràdio s’encendrà de cop i volta i estarà al volum màxim. És
molt important que escoltis amb atenció, si es reprodueix una cançó simplement baixa el volum o
apaga la ràdio. Però, si s’escolta estàtica atura’t a l’instant, apaga el motor, estira’t al seient i tanca els
ulls. No et moguis. Escoltaràs cops al sostre o al parabrisa, estaràs bé si mantens els ulls tancats. Fins i
tot si sents que la porta del camió és oberta, no et moguis qui sigui que hagi obert la porta. La tancarà
després d’haver ensumat la cabina. Quan els sorolls hagin conclòs, podràs obrir els ulls a pas de bou.
Per després mira a la finestra del conductor, si la finestra està entelada, espera un minut més, si no ho
està pots seure un altre cop i continuar conduint.

En arribar al quilòmetre cinquanta començaràs a veure algun ésser corrent a quatre potes al costat de
la carretera. És igual quina velocitat agafis, sempre seguirà el ritme del teu vehicle. Però et recomano
mantenir una velocitat de com a mínim seixanta quilòmetres per hora. Tracta de mirar sempre a la
carretera perquè hi haurà una corba, després de passar-la l’ésser desapareixerà. Això sí, si la criatura
encara et segueix, puja la velocitat i espera a la següent perquè desaparegui. Aquell tram només té tres
corbes així que, conta-les.

Quan arribis al quilòmetre setanta el turisme s’apagarà de cop, conserva la calma i intenta reiniciar el
motor el més ràpid possible, per res del món miris al mirall retrovisor cap a les figures que corren cap
al camió, només encén el motor.

Notaràs que en arribar al quilòmetre vuitanta farà molta calor dins el vehicle, no et molestis en
encendre l’aire acondicionat, ja que no funcionarà. Treu-te la jaqueta però sobretot no obris la finestra.
No t’adormis, perquè, encara que la carretera és recta al despertar estaràs caient per un precipici. Si
necessites anar al bany, podràs fer-ho només entre els quilòmetres vuitanta-cinc i noranta. Assegurat
de mantenir les llums llargues del camió obertes. És molt important considerar que no pots sortir del recorregut i molt menys de la llum. El que vol aquella criatura és que estiguis fora del vehicle el
màxim de temps possible. Si escoltes un crit agut a la distància mentre estàs fent un riu, corre cap al
camió i accelera el màxim possible.

A part del quilometratge, a les tres de la matinada, el teu telèfon sonarà, no contestis, és igual qui
sigui. La persona que t’estarà trucant ho intentarà tres cops després, t’enviarà un missatge. Tampoc
obris el missatge.

Al quilòmetre cent veuràs llums d’altres vehicles en la distància venint cap a tu. Apaga les llums de
seguida i espera que passi l’altre vehicle en acabat, podràs tornar a obrir les llums. Mira cap el
retrovisor, si veus les llums del vehicle girant i anant cap a tu, allunya’t el més ràpid possible.

Ara bé, quan arribis al quilòmetre cent vint observaràs un rètol que indica un límit de velocitat de vint
quilòmetres per hora, redueix la velocitat al nombre indicat i no superis aquella xifra, ja que el soroll
del camió pot atraure atenció no desitjada. Podràs accelerar una vegada vegis un senyal indicant que
el límit de velocitat més gran.

Al voltant del quilòmetre cent trenta, és possible que vegis a una senyora saludant i demanant ajuda,
no baixis la velocitat ni la miris als ulls. Una vegada l’hagis passat de llarg, mira al mirall retrovisor, si
encara està a la carretera estàs salvat. Si ja no està, mira cap endavant mai miris al seient del passatger,
és igual el que vegis de reüll.

Una vegada arribis al quilòmetre cent quaranta ja no hi haurà més perill, des d’aquell tram és directe
cap al destí final. No giris la direcció del vehicle en cap moment, tampoc utilitzis el GPS fins a arribar
al poble, si l’utilitzes et portarà a una carretera que farà que condueixis en cercles.

Una vegada arribis al poble els clients s’encarregaran de l’altra feina, digue’m si tens algun dubte.”
Després d’escoltar el missatge vaig riure. En Dani m’havia fet un altre de les seves jugades.
Després les llums del vehicle van començar a fer pampallugues.

Fi