Dilluns 26 de maig, dia històric per al país, Mònica Dòria i Joan Verdú van encendre la torxa que donava inici als Jocs dels Petits Estats d’Europa. L’acte va començar al so del timbre de l’escola, amb els nens sortint emocionats pels carrers. Tot era un conte de fades per a ells fins que va aparèixer el Valiret i se’ls va endur la flama. A partir d’aquell moment, la Meritxell va sentir la necessitat de recuperar-la per tornar l’escalfor al país.
Al mateix temps, un policia va hissar la bandera dels JPEE al cel d’Andorra i les delegacions van desfilar, deixant Andorra la darrera, que va rebre una forta ovació. La delegació comptarà amb 154 esportistes, la xifra més alta fins a la data amb la bandera andorrana lluent per primer cop en aquesta cita, en la qual participen 19 modalitats esportives. Seguidament, l’himne nacional, interpretat per Núria Martín, va ser el detonant per començar els Jocs amb màgia.
Ben aviat la Meritxell va tornar per recordar-nos que encara no havia recuperat la flama i que el Valiret es resistia a tornar-la. Els fallaires del país van sortir a l’escenari i van oferir un espectacle de flames.
Per calmar l’escalfor generada per les falles, va arribar el torn de les dones d’aigua amb la lluna de fons, que van fer un espectacle sorprenent i van captivar fins i tot la Meritxell. Per sort, el Buner d’Ordino va aparèixer per recordar-li que havia de continuar perseguint el Valiret per assegurar l’èxit dels Jocs.
De retorn a l’actualitat —sense oblidar la nostra història però avançant—, van aparèixer els turistes a l’escenari, veritables pilars de l’economia andorrana, que es van fer contrastar ràpidament el viscut fins al moment.
Després, un bomber va hissar la bandera tricolor andorrana, i tres representants de la delegació andorrana van prendre el jurament d’esportivitat.
Les autoritats van pronunciar els discursos previs: cal destacar el d’Anna García Ricart, primera dona presidenta del comitè dels Jocs, i el del Bisbe de la Seu d’Urgell, que va declarar inaugurat l’esdeveniment esportiu que reuneix els petits estats d’Europa cada dos anys.
Finalment, la Meritxell va recuperar la torxa i la va lliurar novament a Emili Perez, que va completar el recorregut fins a l’Estadi Nacional. Allà la va passar a Hocine Haciane, que ha sigut l’esportista andorrà que més medalles ha guanyat, després va passar a les mans d’Albert Llovera que, al seu torn, la va passar a Montse García, última a tocar la flama abans que Joan Verdú i Mònica Dòria l’encenguessin definitivament.
Els focs artificials van ressonar per les valls glacials del Coprincipat, donant la benvinguda als convidats i tancant l’acte amb la cançó oficial dels Jocs, ballada pels voluntaris.
