Quan el pressupost és limitat, la diferència la fan les persones i la seva implicació. I això s’ha notat molt als Jocs dels Petits Estats d’Andorra. Amb un marge econòmic ajustadíssim —el mateix que fa 20 anys, quan Andorra va acollir els darrers JPEE—, el Comitè Olímpic ha organitzat un esdeveniment que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva.
Anna Garcia Ricart, presidenta del comitè organitzador dels Jocs, valora amb fermesa el paper clau dels voluntaris: “Sense atletes no hi ha Jocs i sense voluntaris, tampoc, tothom ho ha estat tot”. I afegeix: “Algú que tenia la voluntat de ser voluntari o l’energia de ser voluntari, no li diríem que no.” Un dels grans èxits d’aquests Jocs ha estat convertir-los en un esdeveniment per a tothom, un autèntic “Jocs del poble”. “La nostra filosofia era que fos en els ulls de tothom, és a dir que tothom en fes part.”
Tot i les limitacions econòmiques, el Comitè Olímpic ha sabut ajustar-se amb rigor i experiència, precisament gràcies al bagatge d’Anna a l’administració pública, on ha gestionat projectes amb pressupostos molt ajustats. Quan li van proposar dirigir els Jocs, va meditar-ho amb calma. Volia assegurar-se de poder complir amb les expectatives, però sobretot, fer-ho a la seva manera: prioritzant la participació ciutadana i la transparència.
Organitzar uns Jocs d’aquesta magnitud en menys d’un any i sense experiència directa en l’esport —tot i que l’esport l’ha tingut a casa, amb un pare vinculat al Comitè Olímpic— ha estat un repte gegant. “Per un motiu, és que el meu pare feia part del Comitè Olímpic d’Andorra, i el meu pare sempre deia que plegaria del Comitè Olímpic després dels Jocs Petits Estats, que havien de ser a Andorra el 2021. El meu pare es va morir de Covid, i no va poder tancar aquesta porta. Jo vaig pensar, doncs tinc temps, doncs vaig i tancaré jo aquesta porta.”
El resultat? Més de 800 voluntaris mobilitzats, una estructura organitzativa que ha unit equips, i un ambient que ha contagiat l’esperit olímpic per tot Andorra. A més d’un ambient espectacular durant la setmana. “Va ser un parèntesi dins la vida de tothom, tothom s’ha oblidat dels seus problemes, tothom s’ha bolcat.”
Anna García Ricart ha estat clau en aquest lideratge i gestió, sense buscar protagonismes, i això s’ha reflectit en l’èxit absolut dels Jocs.
D’altra banda, aquests jocs també han deixat material esportiu per a les diferents federacions el que pot fer augmentar el rendiment dels esportistes que poden aprofitar-se d’aquests JPEE.
Garcia recorda els darrers jocs que es van realitzar a Andorra, que van ser els del 2005 en els que ella va participar com a voluntària. “Vaig agafar vacances al comú, perquè volia ajudar, i vaig estar ajudant a l’Aldosa, on hi havia el tennis, i ho recordo com un moment fantàstic, ajudes a donar una imatge positiva de casa nostra.”
En relació als següents jocs que es disputaran, que seran a Mònaco, creu que seguiran la mateixa línia amb alguna disciplina diferent. Tot i que creu que la gestió és més complicada degut a l’espai que tenen, el turisme que tenen i la capacitat per acollir a tanta gent. “L’última vegada a Mònaco els atletes van estar dormint amb creuers.” També comenta que a Mònaco ja tenen desde fa un temps a 20 persones amb salaris, a diferencia d’Andorra que al comité només hi han hagut dues.
Finalment, creu que des del 2005 fins avui, han canviat moltes coses però la passió de la gent sempre hi ha sigut. Resta contenta del treball que s’ha fet durant aquests jocs i considera que aquest jocs han sigut gràcies a tots i per tots.
