Ainhoa Gonçalves “¿Para qué estar?” (Pausa larga. Mira delante, con la mirada perdida. Habla con voz suave, casi como un susurro, que se hace fuerte mientras avanza.) A los once años……
Ainhoa Gonçalves INCORREGIBLE Creí saber que era ser incorregible, o incluso Que era lo incorregible, ¿pero Realmente fue así? Toda una vida tratando de cambiar Lo que no se podía, o…
Escrit per Txell Pérez León El mar sempre pren allò que és seu, i a vegades també allò que no li pertany. Es podria dir que és egoista a la seva manera,…
Ainhoa Monteiro i Joan Cortés han guanyat el concurs fotogràfic sobre els Drets humans convocat pel Raonador del Ciutadà. La foto està protagonitzada per un altre alumne del centre, Idris Hassan. …
Escrit per Rosa González És divendres i just torno de l’escola. Estic cansada, i amb ganes d’estirar-me al llit, però sé que no ho puc fer. Estem de mudança i el meu…
Escrit per Aran Esquerré Corria l’any 1948 i jo vivia en una Barcelona de postguerra. Com cada dia a les set del matí sortia a comprar el pa. En aquells temps, jo…
ESCRIT PER: INÉS LOPES MONTOYA En Martí estava assegut al seu escriptori, amb la mirada perduda per la finestra, mentre veia com la neu començava a caure lentament al carrer. Aquell…
Escrit per: Stanies Vea Uclaray Els llums s’han espantat, la foscor ha caigut en una profunda depressió i jo… Estic una bona estona caminant sense rumb. No he tingut temps ni per…
Escrit per Stanies Vea Uclaray Sempre Fa temps, a l’últim pis de l’Edifici del Mig de la ciutat, hi vivien tres nois que s’avenien molt. Els tres nois es deien Sam, Pere…