Demaury: “El model d’Andorra i el de Cuba no s’assemblen gens”

Escrit per Sara Prodoprigora

Els alumnes d’Economia busquem exemples de models econòmics diferents al món i Demaury ens parla de Cuba, el país on ha passat la infantesa i part de la joventut abans de venir a Andorra, on viu actualment.

On va néixer Demaury?

Vaig néixer a la Havana el 1995.

Com va ser la seva infantesa?

La meva infància va ser una mica difícil, perquè vaig néixer durant el període que a Cuba s’anomena “el període especial”.  Llavors, Cuba depenia molt de la Unió Soviètica i, quan va caure la Unió Soviètica el 1991, Cuba es va quedar sense res, depeníem per tot de la URSS. Va ser molt difícil, molt complicat, hi havia molta escassetat de tot, era molt dur.

Com era l’escola?

En general, l’educació a Cuba és gratuïta, no has de pagar cap matrícula, no has de pagar res. Hi havia molta escassetat de productes, faltaven moltes coses, les taules de la classe estaven trencades, la pissarra trencada, no teníem ni llibretes, ni bolígrafs, no hi havia gaire cosa, però era gratis!

Com funcionaven els comerços a Cuba?

Abans els comerços de Cuba funcionaven amb “las amistades”.  Des de la URSS rebíem els productes, els materials, l’oli, el petroli. No hi havia cap model d’economia ni de negoci, no podíem fer res per nosaltres mateixos.

I els hospitals?

No teníem suficients medicaments, ni material ni màquines sanitàries. Avui dia encara hi ha molta escassetat pel que fa als productes sanitaris… Aquesta és la realitat de  Cuba que viu el dia a dia. Però si demà vas a Cuba com a turista no t’adonaràs de res, no veuràs res de tot això i t’ho passaràs molt bé visitant el país. La majoria dels països en vies de desenvolupament donen una  imatge al turista força bona, per a alguns és el paradís, amb les seves platges, els seus hotels de luxe, els menjars exòtics… Però tot això no és la realitat del nostre dia a dia.

Com ha anat canviant la seva vida a Cuba?

Els primers anys de la meva infància van ser molt durs… Després, l’economia i la producció cubana van millorar una mica, gràcies a unes  noves aliances amb nous aliats com Veneçuela, Xina, Canadà… Vam crear noves relacions amb altres països que van ajudar molt el país.. .així el nivell econòmic general va millorar  una mica i la meva vida personal també. Per sort, la meva mare tenia una bona feina, li pagaven bé i podíem fer coses, menjàvem bé..

Quines són les diferències entre el model actual de Cuba i el d’Andorra?

El model econòmic d’Andorra és capitalista i el de Cuba és socialista; no s’assemblen gens. El capitalista en principi es basa en la propietat privada i en la idea que tot individu pot crear el seu propi negoci i ser autònom. En canvi, a Cuba no pots fer això, ja que les bases de la ideologia comunista i socialista no ho contemplen.

Com veu la societat cubana les idees del capitalisme?

Els mitjans de comunicació, el govern consideren que el capitalisme és el pitjor que hi pot haver. Nosaltres ens ho creiem. El principal enemic de Cuba són els Estats Units. Sempre han estat en guerra contra Cuba. Cap als anys 60, ens van imposar un bloqueig econòmic. És per això, que els cubans sempre parlaran molt malament del que és el capitalisme, els sistemes econòmics d’Europa, però sobretot dels americans.

Com es va sentir passar de viure a Cuba a venir a viure a Andorra?

Va ser el primer viatge de la meva vida, el primer cop que vaig pujar a un avió, el primer cop que vaig sortir de Cuba. Va ser molt fort per mi.

Va ser molt impactant quan va arribar a Andorra i va veure com funcionava tot?

Sí, és clar! Per començar, hi havia de tot, no faltava res, podies tenir tot el que volies, podies anar a la benzinera davant de casa i agafar el que et venia de gust, mentre que tot això a Cuba era impossible. Les relacions comercials són molt diferents, els negocis no funcionen igual, a Cuba és totalment diferent. Aquí el mercat és lliure, allà l’Estat ho controla tot.

Abans a Cuba hi havia dues monedes, com funcionaven?

La circulació de les dues monedes va desaparèixer l’any 2020. Ara només en queda una, el peso cubano (CUP), el peso convertible (CUC) ja no existeix. El 1994, es va crear una moneda per als turistes, que tenien un poder adquisitiu més alt que els cubans. Així, el turisme ha generat molts ingressos al país. El peso cubano no té cap valor internacional. Ara tot és més fàcil ja que només hi ha una sola moneda però tot s’ha encarit molt.

Quins canvis han marcat la societat cubana?

La veritat és, que no n’hi ha hagut tants. Des del triomf de la revolució de 1959, s’ha mantingut sempre el mateix sistema econòmic, les mateixes mesures, la constitució és la mateixa… Tot i que hi hagi 2 o 3 noves lleis, la societat no ha canviat tant. Sí que és veritat que ara hi ha uns permisos perquè la gent pugui tenir una propietat privada i també poder crear un negoci per compte propi, tot i haver de pagar al govern una part dels guanys. El canvi més fort ha estat el canvi de moneda.

Com és la situació actual de Cuba?

Sincerament dolenta, no estan massa bé, recentment hi ha hagut molts problemes amb les empreses d’electricitat que distribueixen a tot el país. Una d’elles, la més gran, va tenir problemes tècnics fa 3 mesos i ara hi ha moltes aturades d’electricitat. El dia a dia és complicat, a més el menjar escasseja, hi ha escassetat de productes, de medicaments… Fem el que podem!

Com li agradaria veure Cuba d’aquí 10 anys?

M’agradaria que canviés una mica, però ja són tants anys, que ho veig complicat. El comandante Fidel Castro ho va deixar tot tan ben estructurat que és molt difícil que caigui tot el règim cubà. Però m’agradaria que tot el que representa el Govern es renovés, que prenguin millors decisions econòmiques i que no depenguem tant d’altres països. El gran problema de Cuba és aquest, depenem moltíssim dels altres i no tenim res que sigui nostre… i si mai tornés una nova Unió Soviètica tornaríem a estar molt  malament.

Quins aspectes considera més importants durant el període de Fidel Castro?

El pla que tenia Fidel estava bé sobre el paper, però a l’hora de posar-lo en pràctica no va funcionar. Els ideals del sistema eren que tothom tingués una bona vida i que ningú tingués més que un altre per una mateixa feina. Però l’egoisme d’algunes persones va fer que els que tenien més poder es quedaven amb tot… Moltes idees eren bones, però sobre el paper.