Cathy O’Dowd es la primera dona del món en pujar el mont Everest per tant el costat sud com el nord. El dimarts 10 de desembre va venir al ICA (International Club Andorra) a parlar sobre les allaus i el perill que suposen.
La xerrada va començar amb un fet que tot Andorra coneix: la gran allau d’Arinsal 1996. Una cosa que no m’esperava era que aquesta gegant massa de neu només corresponia al 45% del volum del “bol” que hi ha sobre Arinsal d’on es va desprendre. Per tant, si les condicions haguessin estat diferents els danys haguessin esdevingut encara més greus. I realment va ser pura sort que no va morir ningú ja que el vell alcalde de La Massana que vivia a Arinsal, tenia un pressentiment, i va ordenar evacuació immediata. Molts es van enfadar, s’estava a plena temporada i la pèrdua econòmica seria gran. Poques hores després es va produir la catàstrofe, hotels i vivendes es van emplenar de neu però només es van perdre béns físics.
Aquest incident va fer que el govern d’Andorra es donés compte del perill que realment representa viure en condicions climatològiques pirinenques i desde aleshores les mesures de seguretat son molt mes meticuloses i efectives. Per exemple, en Pas de la Casa hi han tres “barreres” diferents per a prevenir una potencial allau. La primera, que son les xarxes, eviten que la neu es desprengui. Després hi han les graelles obertes que ralentitzen a les allaus que passen per les xarxes i finalment uns blocs de formigó “trenquen” l’allau i absorbeixen el seu impacte. I no només en Arinsal, sinó en tota Andorra podem veure xarxes que estan allà justament per prevenir aquestes catàstrofes (encara que també estan allà per evitar despreniments de roques i pedres). I això sense comentar els tubs gazex, que exploten les acumulacions de neu. Però encara amb totes aquestes mesures, Andorra és lluny de ser totalment segura, i és responsabilitat nostra evitar tragèdies.
Per a fer això, es important saber com actuar a la muntanya, tant si per esquiar fora de pista, fer senderisme, o qualsevol altra activitat hivernal. El cas es que una allau li pot passar a qualsevol persona i en un entorn alliat moltes vegades es mortal, ja que menys del 30% de les víctimes sobreviuen mes de 45 minuts, i realment només hi ha una bona probabilitat durant els primers 15. Per això és important seguir les següents instruccions:
-
Comprovar sempre el pronòstic del temps i el nivell de perill d’allaus.
-
Mai anar-hi sol. Si et trobes un despreniment de neu, estar sol significa que l’ajuda tardará hores en només arribar-hi, i llavors amb molta probabilitat ja hagis mort. Anar per la neu amb companys no només significa que aquests et podrán rescatar sinó que també podrán contactar amb els serveis d’ajuda corresponents.
-
Portar material adient. Si una allau t’atrapa, la quantitat de companys que tinguis no serà rellevant si ningú d’ells te les eines per a treure’t. És fortament recomanat portar pales, recco, i sondes. Les pales son per a poder treure el teu cos, i el recco i les sondes son per detectar-lo. El recco es una espècie de dispositiu similar a in GPS que emet una sèrie de sons amb intensitat variant respecte a la posició relativa a un reflector que es implementat per certes empreses a roba esportiva relacionada amb l’alta muntanya. Simplificant-ho, si els teus companys activen els seus recco podran trobar la teva posició aproximada seguint la ruta que produeixi sons de major intensitats. Però no es totalment confiable i tarda uns 20 minuts depenent de la magnitud de l’allau. Per això el sondeig es un mètode més efectiu. Al ser-ho tant ho han moltes guies i classes de supervivència alpina que ho expliquen en detall, però en poques paraules s’organitza una fila de persones amb pals (sondes) allargats que van avançant mentres claven les sondes en la neu per a sentir si toquen un cos. Hi han altres tipus d’equipaments de seguretat que definitivament et poden salvar, però pales i sondes son essencials per a efectuar un rescat.
-
Saber com actuar si t’atrapa. No te’n podràs sortir, així que centrat en envoltar el cap amb els braços per tal de crear un espai amb aire que puguis respirar. El 85% de les víctimes es moren per asfixia així que evitar-ho és la teva major prioritat. Quan l’allau s’hagi aturat pots intentar penetrar a la superfície, però no es probable que això funcioni ja que probablement no només estiguis en una posició confusa relativa a la gravetat sinó que també que la neu ja s’haurà endurit. Encara que sembli una bona opció, cridar per a que et detectin no et servirà de molt i fins i tot pot ser detrimental ja que gastaras aire valuós. Si la neu no es suficient compacta per silenciar-te llavors tampoc es lo suficient compacta per a retenir-te. Però si aquest no és el cas, no val la pena ja que ningú et sentirà. Conserva aire mantenint la calma i controlant la respiració és clau.
-
Pot ser una bona idea invertir en classes especialitzades, ja que et donen coneixements més pràctics, sense exposar te als riscos. La pròpia Cathy ens ho va recomanar i va dir que era més útil que gastarse diners en equipament car i experimental.
Però no son només les allaus que arriben a agafar vides. Una parella d’excursionistes experimentats catalans anomenats Txell Fusté i Esteve Carbonell van desaparèixer el 7/12/2024 mentres pujaven el pic Rulhe, quan justament aquell dia donaven neu i condicions desfavorables. No s’ha tornat a sapiguer res sobre ells desde llavors malgrat unes cerques extensives. Això només demostra que independentment de l’experiència un ha d’estar sempre alerta per a evitar desgràcies.
