Per Òscar Cuenca Castanyer
El 14 de maig els alumnes de primer de batxillerat de l’Escola Andorrana Òscar Cuenca, Ana Gomez, Lola Gabriel, Oriol Carpa i Héctor Ribeiro vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el cap de Govern, Xavier Espot. Durant la trobada vam tractar diversos temes d’actualitat que afecten la societat andorrana i, especialment, els joves. Vam voler anar al gra i preguntar-li per tot allò que realment ens preocupa: des del preu de llogar un pis fins a si tindrem oportunitats de feina reals quan acabem els estudis.
Héctor Riberio: La manca de dades oficials publicades de manera regular i accessible dificulta entendre la dimensió real del suïcidi i dels problemes de salut mental a Andorra i limita la possibilitat de generar un debat públic informat. El Govern disposa de dades oficials sobre suïcidis i té voluntat de publicar-les per millorar la transparència i prevenció? Com s’adapten les polítiques de salut mental a Andorra?
-Sí que tenim dades, però s’han d’interpretar amb perspectiva dilatada, ja que en un país petit petites variacions poden semblar grans increments. Entre el 2022 i el 2023 es van registrar 79 temptatives de suïcidi; pel que fa als consumats, en van ser quatre el 2022 i cinc el 2023. Estem seguint les recomanacions de l’OMS amb un Pla nacional de salut mental, que inclou el telèfon de prevenció, pisos per a persones amb problemes de salut mental, xat de suport emocional i campanyes per lluitar contra l’estigma.
Oriol Carpa: L’accés a l’habitatge i l’augment del cost de vida són dues de les principals preocupacions d’una part important de la població. L’arribada de residents i inversors estrangers amb alt poder adquisitiu ha generat un impacte social i econòmic. Com afronta el Govern aquesta situació, especialment pel que fa a l’accés a l’habitatge i a la desigualtat? Creu que ha de limitar la compra d’habitatges per part d’inversors estrangers per garantir l’accés dels residents?
-Evidentment la inversió estrangera immobiliària no ha ajudat a millorar la situació. Però no es pot atribuir la culpa a un sol element; cal identificar totes les causes per revertir-les. El problema de l’habitatge és multifactorial. Tot i que la inversió estrangera hi ha influït, ja hem aprovat lleis per limitar-la i hem doblat l’impost destinat a construir habitatge públic de lloguer. És un repte complex perquè, a més de la inversió, han canviat els models familiars —som més persones vivint en menys persones per nucli— i la població ha crescut per la necessitat de treballadors en sectors tradicionals. Hem de trobar l’equilibri perquè la inversió estrangera també paga la sanitat, les escoles i les pensions.
Lola Gabriel: Com a jove considero que l’emancipació no només depèn dels preus de l’habitatge, sinó de les oportunitats laborals. Avui molts creiem que després dels estudis superiors serà complicat trobar feines al país. Creu que els joves tenim prou oportunitats laborals per emancipar-nos, o molts acabarem marxant fora?
-No ens podem permetre perdre el talent dels nostres joves formats. Necessitem diversificar l’economia més enllà dels sectors tradicionals (turisme, banca, construcció) i potenciar indústries d’alt valor afegit. L’Acord d’associació amb la Unió Europea és la clau de volta, ja que permetrà homologar-nos i que moltes empreses que ara no venen puguin operar i exportar serveis des d’Andorra, oferint-vos sortides professionals reals.
Òscar Cuenca: L’habitatge està impossible i la gent està molt cremada, es nota a les manifestacions. Com es pren el Govern que la gent surti al carrer a queixar-se? Realment s’escolta el que demanem?
Qualsevol manifestació ciutadana que es faci des del respecte i des del pacifisme és un signe de salut democràtica i el Govern la valora positivament. El dret de manifestació i la llibertat d’expressió estan reconeguts a la nostra Constitució i al nostre ordenament jurídic i, per tant, ho veiem bé. Una altra cosa és el que va passar durant la visita del copríncep Macron a la plaça del Poble. Els drets d’una part de la ciutadania acaben on comencen els de l’altra part. Allà hi havia molta gent que també havia vingut per escoltar el que s’havia de dir i no ho van poder fer. En canvi, un molt bon exemple de com es pot fer sentir la veu i la preocupació ciutadana és la manifestació del Sindicat de l’Habitatge. Per nosaltres, màxim respecte, màxima escolta. La nostra obligació com a Govern és escoltar i cercar l’interès general.
Ana Gómez: A classe d’Història estem estudiant els andorrans deportats a camps nazis i m’ha sorprès que sigui una part de la història del país tan poc coneguda. Creu que actualment la història d’Andorra està prou representada i difosa perquè els ciutadans la coneguin? Quines mesures concretes preveu el Govern per potenciar la memòria històrica més enllà del turisme?
– Segurament no és suficient. Tot i que l’escola ha millorat el coneixement del nostre passat, conèixer la història és connectar amb la pròpia identitat i no cometre els mateixos errors. Estem treballant en el projecte del Museu Nacional com a assignatura pendent per transmetre la història de manera pedagògica i inclusiva, fugint de visions tancades o excloents.
