Els Jocs dels Petits Estats d’Europa van fer l’acte de clausura ara fa poc més d’una setmana, i és per aquest motiu que els records encara són vius. Però, què podem fer per conservar-los?
L’escola no ha emprès cap acció per mantenir-los vius per a les generacions posteriors ni per utilitzar-los com a exemple d’un projecte d’actuació i servei multitudinari i de gran importància per al país.
Què en queda de les 20 hores donades al país per garantir uns bons jocs? A banda de tots els records propis i compartits entre grups reduïts d’alumnes, i de totes les memòries de PAS que, després que siguin aprovades, quedaran oblidades per a tothom… Què queda per a la memòria de l’escola?
Un projecte d’actuació i servei sense precedents, per la gran participació que ha tingut, no es pot quedar sense un reconeixement a l’alçada.
Per mantenir viu el record a l’escola, es poden incorporar diferents accions, permanents o passatgeres, que ajudin a donar continuïtat a aquesta dinàmica.
Per exemple, es poden establir torneigs inter classes en modalitats diverses. Els JPEE han inclòs fins a 14 modalitats esportives diferents. Per què sempre ens hem de quedar amb el bàsquet i el futbol? Alhora, seria interessant incloure aquests esports menys habituals dins l’assignatura d’educació física.
A més a més, caldria renovar l’oferta de la cafeteria, adaptant-la a alternatives més saludables. No pot ser que l’única oferta sigui d’aliments ultraprocessats, alts en calories i greixos saturats. Cal afegir opcions més baixes en calories i amb una qualitat nutricional més vinculada al món de l’esport i al benestar alimentari.
D’altra banda, també val la pena conservar un espai de memòria col·lectiva: un mural amb fotografies, fragments de cròniques i petits relats de voluntariat permetria recordar constantment l’experiència i fer conèixer que, durant el curs 2024-25, l’escola va aconseguir un PAS amb més de 100 alumnes implicats, i amb 20 hores de dedicació al país.
Finalment, els Jocs dels Petits Estats han deixat una petjada significativa en cadascuna de les persones que hi han participat i han suposat un benefici col·lectiu per a l’escola. Ara, “només” queda mantenir-ne viu el record i transformar aquesta experiència en una oportunitat per créixer com a escola; reforçar els valors saludables que promou l’esport, fomentar la implicació dels alumnes i preservar la memòria d’un esdeveniment que ens ha unit.
