Pexels
/

La figura em trastoca la ment

Autora: Ariadna Royo

Vivim dintre d’una bombolla molt petita i aquesta, a poc a poc, es va fent més gran. Més que més gran, es va ajuntant amb altres glòbuls que, seguidament, formen conjunts fins que, finalment, aquests, formen la nostra societat. Per descomptat, no tothom comparteix el mateix punt de vista però, siguem realistes, no hi ha una comunitat si no hi ha individus, i no hi ha persones si la nostra bombolla es troba en un mal estat. La salut, el benestar psicològic, físic i social, és el que forma la nostra petita bombolla. Sense un d’aquests aspectes ens trobaríem totalment incomplets, per tant, és necessari tenir el tres conceptes de forma equilibrada, sense donar més importància a un o a l’altre.

Com a adolescent, asseguro de primera mà que la punxada a l’ànima causada en veure com cada dia gent del teu voltant està incompleta per un aspecte que, en ple segle XXI, ja hauria d’estar acceptat, l’aspecte físic, és una sensació que no es pot descriure amb paraules. La complexitat que porten al darrere dues paraules de tan simple aparença, “aspecte físic”, és realment inimaginable.

Per desgràcia, diàriament, les persones, en gran part els adolescents, basen el seu estat d’ànim en com es veuen en un simple mirall. Un simple reflex condiciona la seva salut mental per a la resta del seu dia. Alguns estudis, com per exemple: La importància de la salut mental i la relació amb la salut física fet per la Clínica Levante de Madrid, confirmen la hipòtesi que existeix una gran relació entre la salut mental i la salut física. Aquests dos termes van de la mà i estan interrelacionats.

Desagradable és la paraula que utilitzo en saber que la nostra societat, des de fa anys, inculca que si el teu aspecte físic no és gaire semblant o igual al model imposat per la societat, un model surrealista on s’ha d’estar prim, amb corbes i sense cap imperfecció a la pell, l’única opció que et queda és amagar-lo o canviar-lo per tal d’així poder encaixar. Per moltes operacions o maquillatge, no es pot amagar que la pell té textura i aquesta textura és diferent en cada un de nosaltres. Això és el que ens fa ser únics i perfectes, juntament amb els altres aspectes que ens fan ser nosaltres mateixos, que formen la nostra essència. Aquestes alternatives mencionades venen imposades per una societat poc realista i treuen a la llum quin és el nostre funcionament, una societat que prioritza l’estètica del conjunt que formem, l’aparença, en lloc de la condició i el benestar dels que la formen. El problema són els trastorns mentals que sorgeixen a conseqüència d’aquest fet. Segons l’estudi Salut mental de l’adolescent, realitzat per l’Organització Mundial de la Salut, veiem conclusions com que el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys i la depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat entre els adolescents a escala mundial. A més, com aquests trastorns mentals arriben a tenir conseqüències durant molt de temps, limiten les oportunitats de tenir una vida adulta satisfactòria.

Finalment, mirem enrere i pensem. Hem aconseguit grans canvis, una evolució, per tal de no continuar pel mateix camí. Afegim un nou punt de vista que englobi que la salut de cadascun de nosaltres és el més important; la gran prioritat. Ajudem-nos a crear una bombolla saludable i amb posterioritat, creem una societat on aspectes com l’aparença no ens condicionin. No jutgem a les persones pel seu exterior, ni tampoc ens jutgem a nosaltres mateixos per ideals absurds. Estimem la diferència que composa la nostra societat i creem el conjunt utòpic que tots desitgem. Erradiquem els trastorns mentals que ens limiten i determinen com serem i com haurem de viure, busquem la felicitat, però encara més rellevant, cerquem el nostre amor propi.

Redactor junior

close