Alumnes de primer d’Individu i Societat
L’assetjament escolar, la violència sexual, el complicat encaix dels adolescents dins del seu grup i dins de la societat, són alguns dels temes que Eva Arasa va compartir amb els alumnes de primer de batxillerat a partir de la novel·la L’ànima separada del cos. Com van viure i veure la conversa amb l’escriptora els alumnes d’Individu i Societat? Aquí podeu llegir algunes de les seves reflexions, algunes de les principals idees que van destacar.
La maldat i l’assetjament, a prop
L’Eva no dubta en mostrar la realitat del que és l’assetjament i del que pateixen molts joves i, la veritat, que impacta molt veure com ho expresa en un llibre.
Al taller he après com les persones poden ser molt dolentes sense un per què. M’ha fet sentir molt malament ja que ningú es mereix ser tractat d’aquesta manera només pel seu aspecte o per la seva manera de ser. Som molt més propers als problemes com l’assetjament del que ens pensem i amb petites accions podem ajudar moltíssim a aquells que ho estan passant malament.
Masclisme normalitzat
Eva Arasa parla del masclisme que encara existeix arreu i com, a vegades, el normalitzem fins a nivells molts alts. També tracta l’assetjament, i m’ha impressionat que pot arribar a ser molt fort. M’ha impactat més que la típica xerrada. Ens va explicar també que, a vegades, el que ens sembla un comentari inofensiu, pot marcar molt les persones. Va mencionar que emocionalment hi significa molt per ella, i és comprensible. Crec que és una lliçó que sembla que tothom la tingui molt apresa, però no és així ni de lluny.
Passió per l’escriptura
Em va agradar molt ella com a persona, perquè era molt oberta amb les preguntes que li fèiem, les contestava bé i es nota que li agrada el que fa.
Vam poder veure la feina que hi ha darrera d’una novel·la, la recerca, els primers intents, l’error, els aprenentatges, modificacions Fins al reconfort de la publicació del llibre. A més, veiem com l’autora es posava en la pell de cada personatge perquè fos més realista.
Una escriptora a l’assignatura
L’ànima separada del cos està bastant relacionat amb la unitat de Isa i m’ha donat més coneixement sobre els problemes intergrupals en els joves. M’ha donat la perspectiva dels personatges principals per entendre per què actuaven d’aquesta forma. També m’ha fet relacionar el que hem après a Isa sobre els problemes d’identitat amb la vida real i el patiment d’aquells que poden sofrir discriminacions, o prejudicis.
La xerrada amb l’Eva Arasa m’ha fet pensar molt sobre la relació entre els adolescents i tots els comentaris i agressions que pateixen algunes persones. M’ha semblat impactant com la gent que pateix aquest comentaris dubta o directament ja no té ganes de viure, ja que em sembla molt fort que algú faci sentir això a una altra persona. Ha estat interessant que la història que explica passi a Andorra. Crec que és un llibre molt interessant i estaria bé que gent de la nostra edat el llegís perquè aquests comentaris segur els pateix algú i així es conciencia a la gent que una sola paraula pot acabar amb la vida d’un altre.
Trobo que és un bon mètode d’ensenyament que l’autora d’un llibre en la qual hi hagi, prejudicis, discriminacions… vingui a explicar-lo bé del tot i que s’entengui la intenció.
