Escrit per: Esther Claveria Jiménez
Un dels temes que més polèmica genera avui en dia en el nostre país és el de l’avortament. Hi ha gent que té molt clar que hauria de ser legalitzat, d’altres no tant, alguns, fins i tot, no saben que està passant amb tot això. Però la pregunta és: per què a Andorra l’avortament no és legal?
Com és evident, per tractar temes així, com molts d’altres, ens hem de remuntar al passat, concretament fa 30 anys, amb l’origen de la Constitució d’Andorra. Aquest document és la llei fonamental del nostre país i fou aprovada el 2 de febrer de l’any 1993. Va entrar amb vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 28 d’abril d’aquell mateix any. Abans, però, va haver-hi una ratificació del poble andorrà a partir d’un referèndum, que es va dur a terme el 14 de març, dia que va passar a la història com el dia de la Constitució d’Andorra. Amb aquesta Carta Magna es deixava per escrit que el Coprincipat (tot i que sempre hi ha estat) està format per el Copríncep francès que fins aquell moment era el comte de Foix o el president de la República francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell, com a representant de l’Església catòlica. Dues figures que, tot i que regnaven sobre el Principat, no governaven, ja que aquesta tasca li corresponia i segueix corresponent al Cap de Govern d’Andorra.
Tenint en compte la presència de l’Església i del pensament de l’època, és comprensible que articles com el número 8 de la Constitució no hagin canviat des que van ser escrits. Per als que ho desconeixen, l’Article 8 del Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques diu: “1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases.” Un article que porta a la prohibició de l’avortament des que va sorgir la Constitució fins als nostres dies.
Un altre punt és el Codi Penal del 2005, que reconeix l’avortament dins dels “delictes contra la vida humana parental”. Cosa que fa que la persona que realitzi un avortament no consentit tingui una condemna de presó d’entre 4 i 10 anys, si l’avortament és consentit i la persona que el realitza és un professional de la salut, la condemna de presó és d’entre 3 mesos i 3 anys, amb una prohibició d’exercir qualsevol professió sanitària amb un període de 5 anys. I la dona que avorta serà castigada amb pena d’arrest. Així mateix, si una persona mor durant el procediment, el responsable serà condemnat a una pena màxima de 12 anys de presó. I, tot i que la llei no contempla excepcions, segons el principi de necessitat, és permès d’avortar per salvar la vida de la mare.
Tanmateix, durant la dècada del 2010 i, segons les dades oficials, una mitjana de 100 dones andorranes d’entre 29 i 34 anys van avortar a l’estranger cada any. I això només a Catalunya. El que ens demostra un cop més la necessitat de legalitzar l’avortament dins d’Andorra. Però no és tan fàcil, ja que, per una banda, els diferents partits polítics del país durant aquella època tampoc mostraven tenir una opinió clara sobre aquest tema. El Partit Socialdemòcrata, l’únic amb representació parlamentària que defensava l’avortament, ho feia en els tres supòsits bàsics i per motius econòmics. D’altres com Demòcrates, Liberals i Tercera Via, deien que l’avortament era incompatible amb el Coprincipat. Demòcrates plantejava un servei d’acompanyament per avortar a l’estranger, Liberals plantejava una consulta ciutadana i Tercera Via, defensava conservar el coprincipat. Per tant, un desacord com aquest esdevé un impediment més per a la legalització d’aquesta pràctica.
Però el que més ens impedeix tenir aquest dret, és com ja s’ha dit abans, l’Església, que no està d’acord amb tot això. És més, al 2013 el copríncep episcopal Joan-Enric Vives i Sicília, va dir reiterats cops que en cas de que es legalitzés l’avortament, deixaria el seu càrrec. I si això fos poc, el Vaticà va advertir que la despenalització de l’avortament (a part de fer abdicar el copríncep) faria que l’Església renuncies al dret de tenir un cap d’estat a Andorra.
D’altra banda, el Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona, un organisme subjacent a l’ONU, va censurar Andorra el 2014 i va reclamar-li el reconeixement legal de l’avortament en els tres supòsits bàsics: malformació, violació o perill de vida de la mare. I, tot i que Andorra no ho va fer, al març del 2020 amb un intent de redreçar la situació, va entrar en funcionament el Servei d’Atenció a la Dona, un servei públic que encaixa en el marc legal actual i que s’encarrega d’informar i assessorar sobre l’avortament i on efectuar-lo, sempre que sigui fora del Principat. A més, l’associació Stop Violències que va néixer a finals del 2014, va crear la xarxa “La Meri”, que proporciona a les dones informació, acompanyament i una ruta segura per poder avortat gratuïtament a Catalunya.
Finalment, com ja s’ha pogut observar, l’avortament no és un tema resolt, ni que es pugui tractar a la lleugera. Hi intervenen molts factors que fan que avui en dia aquesta pràctica que en molts llocs es considera un dret, no sigui legal dins del nostre país. Un canvi com el que es vol fer en la legislació, implica un canvi en la societat, la qual és essencial que es manifesti per saber els seus desitjos.
