/

L’Escola Andorrana de Batxillerat commemora el dia contra la discriminació

L’home i en general tot ésser racional existeix com un fi en si mateix, no simplement com un medi per a ser utilitzat discrecionalment per aquesta o aquella voluntat…

Immanuel Kant (Fundamentació per a una metafísica dels costums Ak. IV, 428)

Aquest dimarts ha coincidit amb el dissetè dia de maig i s’han complert també trenta-dos anys d’ençà que l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la seva llista de malalties psiquiàtriques. En commemoració, l’EAB va organitzar una sèrie d’activitats orientades a conscienciar i a fer reflexionar l’alumnat mitjançant la discussió raonada, la proximitat de les experiències personals i l’escolta de música compromesa, a més de l’entreteniment i exercitació mental i corporal.

Acant Escalé durant la presentació.

Cada alumne va escollir un taller de cada bloc d’activitats (a excepció d’aquells que anirien a visitar la UdA, que, del segon bloc, només podien realitzar la de Zumba). Les tres del primer eren de caràcter més seriós: una taula rodona entre els alumnes on discutir, una xerrada amb l’Acant, una persona transsexual no binària, i un taller d’observació crítica dels productes culturals i populars.

Durant el concert.

Un concert separava el primer del segon bloc. Les cançons, interpretades per quatre estudiants del centre, eren també de temàtica social com ara bé Your Power, de Billie Eilish. Cada cançó era precedida per una introducció explicativa que pretenia aprofundir en el seu significat. L’espectacle va acavar entre aplaudiments i sense més ferits que una pobra guitarra electroacústica que va caure del seu suport. Segons les nostres fonts, s’intenta i s’espera que puguin reutilitzar-se alguns dels components d’aquesta.

Durant el concert.

Cap a les onze del matí, van començar els tallers del segon bloc: Sex Education, Scape Room i Zumba. Els del primer, van desplaçar-se en bus fins a la Massana per assistir a una representació teatral inspirada en la sèrie homònima. Van participar-hi per torns (dos grups d’unes vint persones) aquells que van preferir haver d’escapar de Stonewall Inn, un bar LGBT de la Nova York dels anys seixanta on la policia vulnerava la llibertat dels que hi assistien, posant en joc un bé ben valuós: els seus telèfons! L’única activitat a la qual van poder participar els estudiants que volien també anar a la UdA, com ja s’ha dit, era la de Zumba. Ells i la resta que van escollir aquesta darrera activitat van acabar a un quart i cinc d’una. Un cop finalitzades totes les del segon bloc, no va haver-hi més tallers fins a un quart de dos, hora a la qual es va tornar als horaris habituals.

Durant l’activitat de Zumba.

No calia esperar a l’arribada de la il·lustració per a adonar-nos que (totes) les persones importem. La veritat és que sempre ho hem sabut; les persones ens importen i ho fan perquè són absolutament precioses. Sembla mentida, que, més de set dècades després del nazisme, més de dos segles després de Kant i la il·lustració i més de dos mil·lennis després de l’aparició de la filosofia, encara no visquem en un món de pau i harmonia on tots ens estimem i siguem amics. De veritat, no us resulta estrany? Pareu-vos a pensar-ho un moment, qui pot desitjar que hi hagi guerra i discòrdia al món? Sembla que només una persona egoista i malvada: un Yago, un Moriarty o un Joker. En realitat, és molt senzill culpar a éssers arquetípics i irreals (com aquests tres) o a entitats abstractes i impersonals com determinades idees polítiques o religioses; és senzill, però potser és igualment fal·laç. La culpa dels mals del món és de gent maniqueament dolenta que “només vol veure el món cremar”? A mi em costa creure que la qüestió de l’obtenció de la pau perpètua (a la que, per cert, també va dedicar Kant un opuscle) sigui tan senzilla.