Joel López Bercianos és biòleg i exalumne de l’Escola Andorrana de batxillerat.

López Bercianos: “Dedico el meu temps a la innovació”

Autora: Patricia Bragança

Joel López Bercianos, exalumne de l’Escola Andorrana de batxillerat, és biòleg especialitzat en bioinformàtica i ha estat assessor del Govern d’Andorra durant les primeres onades de Covid-19, una gran responsabilitat en un moment complicat. Ha treballat en importants eines tecnològiques.

Va formar part de la primera promoció del batxillerat científic. Quin record guarda del seu pas per l’Escola Andorrana de Batxillerat?

Tendre, ja fa dinou anys que em vaig graduar. Vaig viure el moment que s’estrenava el centre, les classes eren molt reduïdes i si no recordo malament, érem sis quan la classe es dividia. Ho recordo com una família, estrenant Instal·lacions, professors joves adaptant-se a la nova situació.

Quina és la primera imatge que li ve a la ment en parlar de l’escola?

El futbolí, a segon de Batxiller ens en van posar un de gratuït al bar. Són aprenentatges encara que no siguin acadèmics. L’anècdota és que amb l’amic que jugàvem al futbolí ara som socis. Podríem dir que l’esport uneix. Recordo que el canvi d’escola a La Margineda va ser molt positiu, anàvem a donar un tomb pel bosc, érem pocs, érem com una família.

Quins consells donaria als estudiants que comencen batxillerat?

El Batxillerat t’obliga a tenir un nivell d’exigència elevat; treballs, deures… Aquest nivell d’exigència i constància, però, és essencial pel futur a la Universitat.

Creu que amb la covid-19 ens hem adonat d’alguna mancança del sistema educatiu?

Sí, penso que ens ha ensenyat que la presencialitat és important, però no imprescindible. El confinament va servir per inculcar dinàmiques de treball a casa tot separant l’àmbit personal del professional. 

En quina universitat ha estudiat?

Vaig començar fent una llicenciatura en biologia a la Universitat de Girona, seguit d’un curs introductori d’especialitat en bioinformàtica a un institut de Barcelona pagat per la Universitat de Girona. A la Universitat Complutense de Madrid vaig fer el màster en bioinformàtica, un dels millors màsters en ciències en el moment.

La Universitat va acomplir les seves expectatives?

Sí, tant en l’àmbit educatiu com no. És un pas més en la teva especialització, de la mateixa manera que agafes bases acadèmiques a Batxillerat, a la Universitat n’agafes d’estudis però també personals i de maduresa.

A què es dedica actualment?

Soc director de la delegació del laboratori Echevarne a Andorra, un dels laboratoris més grans d’Espanya. He portat una empresa que desenvolupa productes en Blockchain (Cadena de blocs) i actualment, soc allò que anomenem emprenedor. Desenvolupo projectes amb intel·ligència artificial, big data (dades massives), machine learning (aprenentatge automàtic)… i he dedicat al meu temps lliure a la innovació i el desenvolupament d’eines tecnològiques. Quan va esclatar la crisi de la Covid-19, el cap de setmana abans del confinament massiu vaig dur a terme el Symptom Checker de la pàgina web coronavirus.ad. Vaig veure un problema i vaig crear un algoritme que el solucionés. El sistema de cribratge massiu també va tenir a veure amb mi. Entre la meva dona que és metgessa en malalties infeccioses i jo, hem realitzat més de 45 informes durant la pandèmia.

Andorra segueix essent un país d’oportunitats professionals?

Sí, Andorra depèn del sector turístic actualment i amb la pandèmia ens hem adonat, encara més, de la urgència de diversificació econòmica. A hores d’ara, és un país en expansió sobretot en àrees digitals i hi ha una necessitat de reforçar les telecomunicacions des d’aquest sector. Des d’aquí, es pot treballar en projectes que es desenvolupin als Estats Units. La globalització ha permès que un estat petit amb una situació fiscal avantatjosa com el Principat sigui molt interessant per dur a terme empreses i startups.

Amb un millor sistema educatiu universitari encara seria més enriquidor. Penso que és un canvi que també vindrà després de la Covid. El sector turístic i la dependència econòmica en aquest és una debilitat que cal canviar a marxes forçades i l’emprenedoria i el món de les telecomunicacions és una bona alternativa. 

Per acabar, ens pot donar algun consell o recomanació als joves que fem el salt cap a la Universitat?

Cito a un famós entrenador del Barça per aquesta pregunta. Quan el FCB va guanyar la seva primera Champions el 1992, Johan Cruyff va dir als seus jugadors “salid y disfutad” i crec que aquesta és la frase més adient sobre com enfocar aquests anys d’Universitat.

Redactor junior

close