Els Jocs dels Petits Estats d’Europa han estat molt més que competició. Al darrere, desenes de voluntaris han fet possible que la maquinària organitzativa funcionés a la perfecció. Una peça clau dins d’aquest engranatge ha estat el jovent del programa Participació, Actuació i Servei (PAS). En aquesta entrevista, Pau Rosillo, coordinador del voluntariat, ens explica com s’ha gestionat aquesta participació, quins reptes s’han trobat i què n’han tret els estudiants que hi han col·laborat.
Quina és la funció real i d’impacte dels voluntaris en aquest esdeveniment?
Han donat suport perquè tot el que és el funcionament intern i logístic dels esports funcionés bé. Han fet de tot: acompanyar delegacions als diferents esports, donar suport als atletes, ajudar amb la premsa… Han estat fonamentals per garantir que tot tirés endavant.
I si algun estudiant no s’ha presentat al lloc assignat, com ho heu gestionat?
La gran majoria dels estudiants del PAS —per no dir el 100% o el 98%— sempre s’han presentat. Això per nosaltres ha estat un èxit i crec que també per part dels alumnes. I si hi ha hagut alguna causa de força major, ja ho teníem previst: sempre hi havia voluntaris de reserva preparats per substituir possibles absències.
Hi ha hagut voluntaris que no sabien com actuar en situacions concretes?
Sí, i tant. Però també estàvem preparats per això. Hi ha voluntaris amb més experiència que poden fer de guia. Ja els vam advertir que hi hauria alumnes del PAS, que era la seva primera vegada. També hi havia coordinadors de voluntariat a cada seu esportiva per donar suport.
Què sabien o s’esperaven els estudiants abans de començar el voluntariat?
Venien molt conscients del que venien a fer. Ja des del mes d’octubre vam fer xerrades i després hem anat informant per telèfon i correu. Tant als del PAS com a la resta. Els hem volgut tractar igual que qualsevol altre voluntari perquè visquessin realment l’experiència.
A quines zones han participat els voluntaris del PAS?
Han cobert gairebé totes les zones esportives, excepte les que requerien majoria d’edat, com el tir. Han estat en esports com el bàsquet, el vòlei platja, el tennis, el tennis taula… i també al dining hall. Alguns amb bones habilitats lingüístiques han estat assignats a hotels. Això ho hem pogut fer gràcies a les entrevistes prèvies.
Com heu gestionat l’elevada demanda de voluntaris?
No hem volgut deixar ningú fora. Si hi havia més gent de la necessària en algun lloc, els recol·locàvem on feia falta. Això ha anat molt bé per cobrir absències imprevistes.
Pel que fa a la formació, hi ha hagut algun tipus de formació específica?
Sí. Per exemple, vam fer una formació específica en manipulació d’aliments per a tots els voluntaris que estaven al dining hall i que havien de servir begudes o aliments. Se’ls va donar el títol corresponent i un certificat. També dies o setmanes abans, segons l’esport, vam fer petites formacions amb les federacions esportives per explicar què haurien de fer exactament durant el voluntariat.
Què creus que s’enduen els alumnes d’aquesta experiència?
M’agradaria pensar que s’enduen un record carinyós. Han viscut uns jocs que, tot i que no són olímpics, ho semblen. Són els Jocs dels Petits Estats d’Europa i han pogut participar-hi de forma activa. Crec que s’emporten una experiència personal molt agradable, que els pot ajudar a créixer com a persones, a conèixer el món del voluntariat, i que potser alguns voldran continuar-hi. També crec que els pot servir de cara al currículum laboral, perquè haver fet voluntariat diu molt de tu com a persona. I això sempre suma. S’emporten una experiència que no s’ensenya a les aules.
Rosillo conclou amb una valoració molt positiva: no només pels resultats organitzatius, sinó per l’impacte formatiu que ha tingut en els joves voluntaris. Una experiència que, segons ell, pot marcar un abans i un després en el creixement personal i social dels participants.
