SANDRA RAMÍREZ, “La veritat és que m’encanta la feina”

Professora de Llengua i literatura castellana

Per Aitana Gómez

Fa quant que treballes a l’Escola Andorrana de Batxillerat? I sent professor/a?
Vaig començar sent professora de català el curs 2012/2013 a FP durant un mes i mig fent una substitució. En acabar, passada una setmana em van trucar per venir a Batxillerat a fer mitja jornada i, des de llavors, m’he quedat aquí.

Què és el que més t’agrada de treballar amb adolescents?
M’agrada molt el fet de poder ensenyar aspectes complexos que requereixen una abstracció o reflexió i maduresa per part de l’alumne. També m’agrada molt que, quan tens un grup amb qui t’hi avens i treballes bé, es genera un clima de classe molt agradable i una connexió molt xula amb ells.

A part de ser professor/a, tens altres aficions?
M’agrada molt ballar, cantar i fer esport (en el meu cas, anar al gimnàs).

De quina manera t’agradaria que et recordessin els teus alumnes?
Com una professora rigorosa però alhora comprensiva, empàtica, dolça i respectuosa amb els seus alumnes.

A part de la matèria que ensenyes, t’agradaria fer-ne alguna altra?
La veritat és que, a priori, no, però podria ser alguna com literatura universal, per exemple.

Quina música t’agrada escoltar?
No sabria dir un gènere en concret, però música que sona a emissores com Los 40, Cadena Dial o Flaixbac.

Com vas decidir ser professor/a?
Crec que mai vaig prendre la decisió com a tal, perquè des de ben petita sempre he dit que volia ser professora; era quelcom que tenia clar. És cert que les motivacions, amb el temps i l’edat, van anar canviant (a l’inici m’agradava poder repartir fitxes i escriure a la pissarra i després em motivava poder ajudar a aprendre), però va ser instintiu.

Tens algun somni que vulguis complir en un futur, a part de ser professor/a?
A priori, no sabria dir un somni en concret. Sí que tinc objectius i plans de futur, però no els qualificaria com a “somnis”.

T’agrada la feina que fas? Et sents satisfet/a?
La veritat és que m’encanta la feina. Com tot, té aspectes negatius o que canviaria, però arribo i surto contenta de la feina.

Hi ha algun grup d’alumnes que t’hagi marcat? Quin?
Sí. Als tres anys de començar a treballar (2016 aproximadament) vaig tenir un grup d’alumnes amb qui vam tenir una connexió molt especial, més enllà de l’estrictament acadèmica. Hi havia un ambient preciós a l’aula i després, amb els anys, amb alguns d’ells ens hem seguit veient fora de l’escola i mantenint el contacte. A banda, sempre hi ha alumnes amb qui tens un feeling especial.

Tens alguna mania o costum divertida?
A l’hora de menjar, si tinc el primer i el segon plat davant, me’ls he d’anar menjant simultàniament i de forma “proporcionada”. “No puc” acabar-me’n un i que em quedi l’altre encara quasi tot ple. I, en relació amb els àpats, la carn me la tallo tota alhora (com els nens petits) per no haver d’estar agafant i deixant els coberts cada dos per tres!

T’agradaria fer una altra feina?
Potser treballar en una llar d’infants; m’encanten els bebès. En una oficina com a secre tampoc m’importaria, però crec que m’avorriria massa!

Quins són els estudis que has fet?
Filologia hispànica i un màster de formació de professors.

Quin és el teu llibre preferit?
Uff, no et sabria dir un en concret ara mateix, però et puc dir títols que m’han agradat molt: El tiempo entre costuras, Hasta que el cielo se caiga, Lo que sucedió con Miranda Huff.

Què és el que menys t’agrada del teu treball?
Les correccions i tota la burocràcia que hi ha en el dia a dia i que fa que tinguis mil fronts oberts a part de fer i preparar les classes.