Visita d’Arnau Orobitg, pastor i poeta

El polifacètic artista ens va visitar i ens va parlar de la seva visió de la natura

Escrit per Alumnes de 2n de batxillerat de Literatura catalana

El passat 23 de novembre, i en una activitat en què vam barrejar la literatura, la música i l’art, ens va visitar el polifacètic Arnau Orobitg. Nascut a Andorra el 1982,  aquest pastor, artista i poeta ha estat guanyador en dues ocasions del primer premi del concurs de poesia Miquel Martí i Pol d’Andorra en la categoria ‘Recull’ i , amb la seva visita ens va parlar de l’abisme que separa l’home de la natura, cosa que plasma en els poemes del seu recull, Distàncies (2016), que vam llegir a l’assignatura de literatura catalana.

Orobitg es caracteritza per utilitzar un lèxic molt acurat tant en els seus versos com quan parla. Són paraules molt escollides que, en la seva especificitat, demostren una riquesa lèxica que sorprèn en algú de la seva edat. La seva preocupació per la pèrdua del llenguatge va fer que ens sentíssim interpel·lats sobre la pobresa lèxica que pateix la nostra llengua i tots nosaltres: es va fer palesa la manca de vocabulari que tenim els joves i que, particularment, ens va representar una dificultat afegida a l’hora d’entendre amb exactitud els seus poemes. Tanmateix, això no ens va impedir copsar el pessimisme que destil·len els seus versos i la visió que el poeta té de la relació entre l’ésser humà – que som els fills– respecte a la Natura –que és la nostra mare–, i que ell va definir com un matricidi.

Va ser sorprenent també el moment en què el poeta va treure de la seva bossa més d’una dotzena de banyes de cabirol que ha anat trobant en les seves caminades menant els ramats d’ovelles pels boscos alpins. Per a ell són un element natural amb una càrrega espiritual molt forta i va voler transmetre’ns-ho. Aleshores ens va proposar una darrera activitat que consistia a tocar les banyes i deixar-nos imbuir de seva la força per plasmar-la en un mural amb dibuixos, paraules o el que se’ns acudís, de manera espontània. Estàvem una mica cohibits, però hi vam intentar reflectir l’esperit de la natura.

Van ser dues hores interessants, tant per com vam organitzar l’activitat, amb música i recitant poemes, com per la impressió que ens va causar el poeta, ja que ens va estranyar que una persona jove expressés aquell pessimisme a través de la seva obra poètica i també amb la conversa que vam mantenir-hi.