El futbol femení ha guanyat força en els últims anys i cada vegada són més les nenes i joves que s’hi animen a jugar. A l’escola actualment ja hi ha més de 14 jugadores que formen part de diversos equips, una xifra inimaginable fa uns anys. Tot i això, moltes d’elles han hagut de superar dificultats i prejudicis per poder competir en igualtat de condicions.
Moltes de les jugadores que avui competeixen a l’ENFAF femení van començar a jugar a futbol des de ben petites sovint en equips mixtos on eren les úniques nenes. « Vaig començar a jugar a futbol als 6 anys, jugava amb nens i amb nenes », explica Marta Gonçalves. Tot i això, reconeix que en l’equip masculí el tracte no sempre va ser el millor « vaig tenir un tracte regular, ja que com eren els meus inicis no tenia molt tacte amb la pilota i no era molt bona ». Una experiència similar la va viure Laura Martínez, que recorda que en els equips mixtos « se’ns deia que érem més dolentes que els nens i se’ns feia notar »
Aquestes experiències no són els únics casos. Noa Gallinat explica que de petita rebia comentaris de mal gust a l’escola només pel fet de jugar a futbol. Tot i que reconeix que la situació ha millorat, encara hi ha diferències evidents entre el futbol masculí i femení. « És veritat que avui dia la cosa ha millorat molt, però encara es troben diferències, com per exemple en el salari en termes de selecció ».
La Marta Gonçalves destaca « Les diferències i la discriminació en el futbol femení encara hi són, tot i els avanços de les pioneres, sobretot en infraestructures, roba i horaris ». Una realitat que es repeteix entre moltes jugadores que continuen trobant obstacles per competir en igualtat de condicions.
Una de les diferències més evidents és en els horaris d’entrenament. «Les jugadores tenen pitjors condicions. Per exemple, entrenem més tard, de 9 a 10 o de 8 a 9, mentre que els nois tenen horaris més còmodes », denuncia l’Alba Martin. A més, no tots els clubs ofereixen la mateixa oportunitat de jugar a futbol a les noies. « No tots els clubs tenen un equip femení », explica la Laura Martínez, un fet que dificulta l’accés de moltes jugadores a una lliga o a una formació adequada.
Un altre aspecte evident de les desigualtat en el futbol femení es la roba esportiva. Les jugadores denuncien que les equipacions no estan pensades ni dissenyades per les necessitats de les dones: « Nosaltres fem servir roba d’home i no de dona », tal i com explica la Nerea Donoso.
Malgrat les dificultats que han hagut de superar les jugadores, i que encara han de superar al dia d’avui totes han destacat la importància de tenir referents i elles ja han trobat una inspiración en futbolistes com l’Alexia Putelles i l’Aitana Bonmatí.
El 60% rep comentaris despectius
La Marta Gonçalves ha realitzat precisament un projecte de recerca sobre aquesta temàtica «¿En qué medida los estereotipos de género afectan a las futbolistas de Andorra?.» En la seva enquesta realitzada a 60 jugadores dels principals equips d’Andorra demostra que la discriminació i les diferències de recursos amb el futbol masculí encara són vigents, encara que han millorat respecte en les generacions anteriors.
Segons l’enquesta, el 60% de les jugadores joves han rebut insults o comentaris discriminatoris. Frases com “això és per a nens” encara són habituals. Les jugadores de més edat tampoc han estat exemptes d’aquesta situació: el 100% d’elles afirmen haver patit discriminació durant la seva trajectòria esportiva, especialment durant la joventut, quan el futbol femení encara era mal vist. Rebien comentaris com “marimacho” o crítiques sobre les seves habilitats pel fet de ser dones.
Els mateixos percentatges es repeteixen pel que fa a les diferències de recursos. Tot i això, afirmen que, amb el pas dels anys, aquestes discriminacions han anat millorant.
No només la Marta Gonçalves ha treballat el tema, també la Nerea Donoso ha realitzat un projecte de recerca aquest any per saber “En quina mesura l’auge del moviment feminista ha contribuït a la popularització del Futbol Club Barcelona Femení?”; en la seva conclusió, la Nerea confirma que aquest moviment no només ha impulsat un major reconeixement social del futbol femení, sinó que també ha fomentat l’interès per la igualtat de gènere en l’esport.
