Escrit per Stanies Vea Uclaray
Quan vaig rebre la comunicació – Dimecres, 6 de desembre del 2023
Tot va començar a l’escola durant una de les hores lliures que tenia: vaig rebre una trucada d’un número desconegut. Una altra persona, no hauria contestat per por que hackers poguessin piratejar o apoderar-se de la informació personal del dispositiu mòbil, però en el meu cas, no haver respost hauria sigut una gran equivocació.
Un cop vaig despenjar el mòbil, del mateix dispositiu es va sentir una veu que s’identificava com la responsable del Concurs de Narrativa Fantàstica i de Terror i m’informava que el meu relat havia estat seleccionat per guanyar un dels 3 premis de la competició sense especificar-me en quina posició havia quedat.
En aquell moment em vaig sentir molt orgullós de mi mateix i em vaig emocionar; havia rebut l’anunci per sorpresa i de forma inesperada. Estava molt content.
Quan vaig rebre el premi – Dimarts, 12 de desembre del 2023
En menys d’una setmana, em vaig trobar de camí cap a Encamp. El timbre de l’escola va sonar i un nou objectiu se’m va obrir a la vida: arribar a la Biblioteca Comunal d’Encamp abans de les 18 h –que era l’hora de quan començaria l’esdeveniment. A l’autocar amb destí a la segona parròquia andorrana, vaig estar uns 45 minuts de trajecte que vaig aprofitar per fer una migdiada.
Vaig baixar a la parada corresponent (el dia anterior vaig buscar a la web de Línies regulars d’Andorra quina es trobava més a prop de la biblioteca) i em vaig endinsar a la recerca de l’establiment de llibres d’Encamp. No hi havia anat mai, seria la meva primera vegada. Per sort, estava amb un guia experimentat i de gran confiança: Google Maps.
Després d’una bona estona buscant, finalment vaig trobar la biblioteca. Allà ja hi havia algunes persones que vaig deduir que també assistirien a la cerimònia i vam esperar tots junts fins que haguessin acabat els preparatius.
A l’hora acordada, estàvem gairebé totes les persones que devien estar a l’esdeveniment: pares, participants, guanyadors, autoritats polítiques i membres del jurat. En total no érem més de 30 persones. Van iniciar amb unes paraules per part de la bibliotecària, que si no em traeix la memòria, el seu nom complet era Maria Teresa Blanco; tot seguit va passar la Laura Mas, cònsol major d’Encamp; i per acabar van estar darrere del faristol, la Sònia Puente i la Laura Tejada, escriptores i components del jurat.
Així mateix, la bibliotecària va mencionar que la categoria infants (de 6 a 11 anys) no la tornarien a incloure per la pròxima edició del concurs. Probablement per la falta de coneixement, capacitat i motivació d’escriptura d’aquesta franja d’edat. També va mencionar que van rebre un total de 95 participants en totes les categories. La cònsol major va compartir els seus pensaments positius sobre el concurs: la seva funció per motivar a tothom sobretot als joves a escriure, agraïments per la participació, i en general paraules a favor d’aquesta mena de concursos literaris. Per part de les membres del jurat, van posar èmfasi en la gran qualitat dels relats de la categoria joves on admiraven el talent i esmentaven la dificultat que van tenir en triar els seus guanyadors. A continuació, van començar a atorgar els premis. A mesura que anaven passat els hi feien una foto.
Els premis van ser, per una banda, per tots els guanyadors de la categoria cadet un lot de llibres que la biblioteca escollia, més un val d’uns 30 euros per gastar a la biblioteca de La Trenca –que suposo que el seu valor depenia de la posició que havien quedat. Vaig sentir que el motiu era perquè d’aquesta manera els hi donaven l’oportunitat als nens de triar els llibres que volguessin. I, per un altre costat, a les categories joves i adults, els premis eren en ambdós les mateixes. Al primer premi, 400 €, el segon 300 € i el tercer 200 €. Tot i això, en el meu cas, en haver-hi dos guanyadors, van repartir el tercer premi en parts iguals; 100 € per la Jana Sánchez i un altre centenar per un servidor.
Com a particularitat, aquesta edició va ser la primera on van transmetre un àudio on recitaven un fragment dels relats del primer premi de cadascuna de les categories. Més tard, després que entreguessin els premis a tothom, ens van sorprendre amb l’assistència de qui donava veu als escrits, el doblador professional de cinema Sergi Zamora; i Pablo Böhmwald, guanyador del tercer premi en la categoria adults de l’any 2020. Aquest últim va oferir un altre discurs dirigit pels “perdedors”, els que havien participat i no havien guanyat. Una intervenció amb finalitats inspiradores, motivacionals i de superació.
Una foto grupal amb tots els guanyadors va donar per acabada la reunió formal i vam donar pas a la invitació d’un petit berenar. Els adults brindaven amb xampany i els menors consumien aigua. Les begudes estaven acompanyades per una selecció de coques dolces de xocolata, crema i el clàssic de pinyons.
En el meu cas, com que no havia berenat, vaig menjar-me unes quantes bastants porcions. Vaig acabar ple. Satisfet. Igual o més orgullós com quan m’havien donat el premi. Quan estava a punt d’agafar un altre tros, les dues membres del jurat que havien estat abans donant un discurs, se’m van emportar per preguntar-me sobre el meu relat: ‘Cavall celíac’. La Laura Tejada i la Sònia Puente, em van demanar el perquè del meu escrit. Em van explicar que el jurat s’havia llegit totes les produccions presentades i que el meu el va llegir per primer cop la Laura, el va seleccionar i el va presentar davant dels altres membres.
Em van dir que el meu destacava i era diferent, que l’havien de posar en algun lloc tot i confessar-me que en certs punts del relat faltaven millorar certes incoherències per poder ser un relat de 10. Jo els vaig explicar que l’origen del meu relat provenia d’un somni que vaig tenir i que vaig desenvolupar i elaborar més per presentar-lo al concurs.
Vam estar parlant sobre la vida editorial i com es vivien de l’escriptura, em van presentar les seves diferents experiències sobrevivint gràcies a com construïen les seves paraules, em van confirmar el salari del 10% pels autors, etc. A més, em van encoratjar a seguir escrivint i em van obrir les portes a una possible entrevista sobre com elles viuen de l’escriptura de diferents maneres. Vam estar una bona estona conversant fins al punt que només quedàvem nosaltres i alguns membres del personal.
Altres aspectes
En un principi, el meu principal propòsit assistint a la cerimònia d’entrega de premis era per fer l’ofici de periodista sota la coberta de la Revista RED de Batxillerat. El que devia haver fet era aconseguir vídeos i fotos o fer preguntes als guanyadors per així escriure un article relacionat amb el Concurs de Narrativa. Tanmateix, en observar que a la web del comú d’Encamp i al Diari d’Andorra ja tenien titulars sobre el certamen, vaig decidir deixar de banda el fet d’escriure una tercera notícia i explicar més la meva experiència en guanyar el premi.
En tot cas, se’m va presentar un problema que no vaig tenir en compte i que va evitar que complís tots els objectius que m’havia proposat: la bateria del mòbil. L’aparell electrònic que havia d’utilitzar per recaptar els testimonis i dades de la gala estava a escassos minuts de morir-se. Vaig fer algunes fotos i alguns vídeos, però al només tenir un 5% d’existència vital, vaig deixar de malgastar-la i vaig agafar full i llapis per prendre noms i alguns apunts, però em vaig cansar. Al final, només vaig conservar les fotos i vídeos i vaig parlar amb un parell de persones, sense intercanviar paraules amb els altres guanyadors i, per tant, tampoc vaig obtenir gravacions d’unes respostes. Em vaig fixar que entre els guanyadors de la categoria jove, hi havia una noia amb qui vaig anar a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino i una altra amb qui vaig coincidir a la formació de la Lliga de Debat quan vam anar al Consell General.
Eren la segona i la primera posició respectivament. Dies després em vaig adonar a l’Instagram de @easeordino, que la guardonada amb el primer premi de la categoria cadet era alumna de l’escola.
Quan vaig entrar dins de la biblioteca a la secció d’adults i joves, a la segona planta de l’edifici, em vaig fixar en els trossos de coca. No m’havien informat que ens convidarien a un berenar però jo ho vaig agrair igualment (va ser la primera cosa que vaig fotografiar).
Les intervencions de la Sònia Puente i la Laura Tejada les vaig veure nervioses, segurament perquè no s’havien preparat cap discurs. Més endavant em van afirmar que no sé qui, els havia promès que no era necessari que sortissin davant de tothom a donar unes paraules. No ho van dir amb mala intenció. D’altra banda, hi havia la cònsol major que se la veia amb més naturalitat i soltesa, mostrava serenitat i seguretat, mantenia un control de les paraules i sabia el que deia.
A l’esdeveniment hi vaig anar sol, per tant, no vaig tenir ningú que em fes algun vídeo o foto quan anés a recollir el premi. Per sort, hi havia una fotògrafa que capturava tots els moments. Les fotos les van penjar a la web del comú d’Encamp, lloc d’on he tret les fotos d’aquest article. A la biblioteca, vaig demanar-li a una noia que em fes una foto amb el cartró que reconeixia haver guanyat el premi. Era un cartró ploma on posava el meu nom, la quantitat de diners, el nom del concurs i la posició en la qual havia quedat. El full que havien enganxat sobresortia per les vores, estava mal tallat.
Des del meu punt de vista, el discurs que va donar el Pablo Böhmwald, el noi que va guanyar el tercer premi al mateix concurs l’any 2020, em va semblar que no tenia sentit. Era innecessari. Dins de les seves paraules va mencionar que “no havia guanyat” i que el seu missatge anava dirigit als perdedors “com ell”.
Considero que el discurs que va fer no el devia haver donat precisament ell. De certa manera, vaig entendre que la meva tercera posició no valia res comparat amb la primera. Em vaig sentir desprestigiat, però jo estava orgullós d’haver guanyat. Com a curiositat, el seu discurs el va fer majoritàriament en castellà amb la justificació que el missatge s’entendria millor si parlava amb la seva primera llengua. El seu català s’entenia, tenia un nivell principiant mig avançat i que des del meu parer es podria haver pogut treure un nivell B1 en català fàcilment. Per disminuir el to de la meva visió, diré que hagués pogut haver-hi una mala interpretació de les seves paraules per part meva i que segurament i espero, que el seu objectiu no tingués com a missió ofendre.
Encara es poden veure a la web del comú tots els relats presentats al concurs o clicant al següent enllaç:
https://www.comuencamp.ad/serveis/cultura/biblioteques/xiv-premi-narrativa-fantastica-i-deterror/
relats-presentats
Aquests, pel que em van dir, estarien penjats temporalment i després els traurien de la mateixa manera que van fer amb els relats de les edicions anteriors. Un petit retret que m’agradaria deixar és que alguns dels relats guanyadors no seguien les pautes de presentació que hi havia indicades al fulletó del concurs. Alguns també tenen una estructura bastant rectangular, és a dir que tenen un bloc dimensional de text, un punt i a part i segueix amb un altre bloc de text. En poques paraules, no són molt atractius estèticament.
Conclusió i reflexions personals
En resum, aquest reconeixement ha sigut el primer premi a escala nacional que ha acceptat el meu talent envers l’escriptura. M’ha demostrat que puc fer el que sigui, puc arribar a millor i m’ha motivat a seguir escrivint i a participar en altres concursos. Ha sigut una experiència única que m’ha empès de l’obstinada rutina.
Altres fonts de consulta
Redacció. (2023, 12 diciembre). Santiago Casas guanya el XIV Premi de Narrativa
Fantàstica i de Terror d’Encamp amb el relat ‘La carnisseria del senyor Rudolf Maier’.
Comú d’Encamp.
https://www.comuencamp.ad/actualitat/noticies/xiv-premi-narrativa-encamp
Redacció. (2023, 12 diciembre). Santiago Casas guanya el premi de Narrativa Fantàstica i
de terror. DiariAndorra.ad.
https://www.diariandorra.ad/noticies/parroquies/2023/12/12/santiago_casas_guanya_premi_n
arrativa_fantastica_terror_233298_1126.html
