Escrit per Stanies Vea Uclaray
Sempre
Fa temps, a l’últim pis de l’Edifici del Mig de la ciutat, hi vivien tres nois que s’avenien molt. Els tres nois es deien Sam, Pere i Martí i eren molt bons amics.
Al seu apartament vivien com reis. Cadascú tenia les seves tasques a fer i feien el treball que els altres li havien assignat.
En Sam s’encarregava d’anar a comprar el que necessitaven a casa. Ho feia molt bé. Sempre sabia on aconseguir els productes més econòmics, i sempre que podia, anava fins a l’altra punta de la ciutat per obtenir el que li havien demanat.
En Pere s’encarregava de cuinar i preparar els àpats diàriament. Ho feia molt bé. Sempre sabia el que els altres dos volien per menjar cada dia i sempre que podia, s’estava tot el dia cuinant els plats preferits i variats per a cada un.
En Martí s’encarregava de netejar l’entorn on tots tres habitaven. Ho feia molt bé. Sempre sabia desempallegar-se de la pols i la brutícia de tot arreu i sempre que podia, ho organitzava tot trobant qualsevol cosa que li demanaven.
Tots tres s’encarregaven de trobar-se com peixos a l’aigua. Ho feien molt bé. Sempre expressaven felicitat amb un preciós somriure i sempre que podien, ajudaven a tothom a gaudir la vida de la manera més còmoda possible.
En acabar la jornada, tots tres sempre estaven esgotats. No podien moure ni un dit i se n’anaven a dormir. Però a vegades, quan la feina era menys intensa, es donaven el gust de jugar a jocs de taula o a veure pel·lícules o programes de la televisió. S’ho passaven molt bé i hi havia diversió en tot moment.
Així van estar durant molt de temps, seguin la mateixa rutina i aprofitant la seva vida.
Un dia diferent
Havien d’anar al sopar de comiat de l’Anastàsia, una amiga que se n’anava de viatge i que no sabien quan tornaria. Tots tres es van posar els seus respectius pantalons de mudar negres, les seves camises de botons blanques i la seva americana. S’havien vestit igual i l’únic que els diferenciava eren els dibuixos de les corbates. La corbata d’en Sam portava uns quadrats grocs i morats, la d’en Pere unes línies vermelles i verdes en diagonal i la d’en Martí tenia uns petits cercles de color blau i taronja. Era un cercle cromàtic dividit en tres.
Ja estaven tots llestos, en Sam havia baixat al garatge per posar el cotxe en marxa, en Pere estava col·locant les Red Velvet cupcakes que havia preparat en diferents safates de cartró i en Martí el va ajudar, un cop havia acabat d’embolcallar el regal que li havien fet tots tres a l’Anastàsia.
Quan en Pere i en Martí ja havien acabat d’embolicar les postres, van sentir la porta d’entrada obrint-se. Va resultar ser en Sam, que s’havia deixat el llibre de lectura que sempre s’emportava pels moments que el feien esperar.
En Pere i en Martí el van esperar a la porta. En Sam va anar a buscar el llibre que es volia emportar. El que hi havia sobre la tauleta de nit l’havia acabat la nit anterior. En Sam era l’únic que llegia. Llegia molt. A la seva habitació hi havia tots els llibres de la casa. La prestatgeria que tenia ja era ben plena i els llibres que continuaven venint els guardava a dins de capses, a sota del llit.
Al final, va trobar 1984 de George Orwell a l’antepenúltim paquet d’obres literàries, però també va descobrir una caixa negra que mai havia vist abans.
La va obrir i va veure una bossa de plàstic mig opaca i mig transparent. A dins hi havia molts manuals d’un gruix considerable units per pinces de pala abatible. Els títols d’aquests extensos dossiers van deixar en Sam glaçat: Què fer quan en Pere ja no hi sigui, Què fer quan l’Anastàsia ja no hi sigui, Què fer quan en Ramon ja no hi sigui, Què fer quan…
Hi havia un manual de Què fer quan… per cada un dels seus amics i familiars. Un manual per saber què fer quan algú del seu entorn ja no hi fos. Estava trastornat. En Sam es va trobar: Què fer quan en Sam ja no hi sigui. “Escrit per: Martí Capdevila”. Tots els quaderns estaven firmats per ell. No tenia paraules per definir el que estava passant. En Sam va passar la primera pàgina. Va llegir:
Índex:
1. Introducció
2. Causes
2.1. Com va morir? Per què?
2.2. Escollir el millor camí de superació
3. Inici
3.1. Els primers dies
3.2. Com passar l’estona
3.3. …
4. Després
…
Va passar a la següent pàgina, la introducció:
1. Introducció:
Si estàs llegint aquest manual és perquè un de nosaltres ens ha deixat. En Sam ja no hi és per fer-nos passar una vida més divertida. Una vida que ell ja no podrà gaudir. […] En Sam era una persona fabulosa, me l’estimava molt, era com un germà per a mi, ens ho havíem passat molt i molt bé un munt de vegades i mai oblidaré els grans moments que vam passar. […] És important dir que cadascú rep el dol d’una manera diferent i que no tothom haurà de seguir els mateixos passos per superar la seva mort. Em de mantenir el seu record als nostres cors i no oblidar-nos mai de l’impacte positiu que va provocar a les nostres vides. […] Jo no soc un expert en el comportament humà, però m’agradaria que no patíssiu molt pel fet que ja no tornarà mai, probablement a ell no li agradaria veure-us d’aquesta manera i voldria que fóssiu feliços. […]
En Sam llegia les pàgines en diagonal.
No volia continuar llegint, no li agradaven les emocions que li transmetien. El text no estava molt ben escrit i hi havia punts on faltaven parts, però això li era igual. Les frases incoherents i les faltes d’ortografia no impedien que el text li fes mal. Estava confós i trasbalsat. No sabia per què tenia allò a les mans.
Va deixar el seu dossier a un costat i va continuar mirant els altres manuals amb els ulls com taronges i sense un punt de vista clar. Buscava explicacions. La seva ment era boira. Va agafar l’últim manual, el que es trobava just al fons de la caixa. Hi deia Què fer quan en Martí ja no hi sigui.
No entenia res.
Al moment en què estava a punt d’iniciar la lectura, van trucar a la porta de l’habitació.
Era en Martí que preguntava el per què de la seva tardança.
Un cop va obrir la porta es va trobar en Sam assegut a terra amb la caixa negra oberta i els manuals per tot arreu. Aquest últim, tampoc es va esforçar a recollir res del desastre. Estava massa sorprès, tant per la presència d’en Martí com per les seves produccions.
Es van quedar muts. En Martí mirant el desordre i en Sam, incrèdul, observant-lo a ell. De sobte, en Pere va fer-se veure a la porta, trencant el silenci:
—I què? Ja has trobat el teu…
No va continuar amb la frase perquè va fixar-se en el parell de nois coberts per l’ambient de tensió. En Pere es va adonar que en Martí mirava els dossiers del terra. Llavors, en Pere va deixar les Red Velvet sobre el llit i va començar a donar un cop d’ull a cada un dels manuscrits.
Cada segon que passava, la pressió queia amb més força cap en Martí, que encara no havia dit res des de la descoberta del seu secret.
Finalment, en Pere, en veure que cap dels dos prenia la iniciativa de donar pas a la conversa, li va demanar explicacions a en Martí.
Després
Unió, amabilitat, preocupació, felicitat, lleialtat, confiança, autenticitat, diversió… són una mostra de les paraules que representen la relació que hi ha entre els que són amics, i també la justificació que va donar en Martí als seus companys.
En Martí, volia el millor pels seus encara que no hi fos. Volia que els seus amics no patissin pel fet que ell ja no hi fos. Volia que continuessin alegres.
Va començar a escriure el seu propi Què fer quan fa temps, però es va adonar de la possibilitat que algú dels seus camarades se n’anés abans que ell. Aleshores, va decidir escriure un manual per en Sam i en Pere, després van venir els amics dels amics, i més tard les famílies. Això per sentir-se preparat per la o les pèrdues. I, més endavant, en algun moment que no sabia quan, ho faria saber. I aquell dia, va ser el moment en què va haver de donar els seus motius.
Aquella mateixa nit, després de la festa i el comiat de l’Anastàsia —on els nois van actuar com si res no hagués passat—, van arribar a un acord. Tots tres es comprometien a superar la mort de qualsevol persona, perquè el que es trobés al més enllà, no pogués passar-ho malament per la preocupació dels vius. Això amb l’assistència dels manuals i la companyia de tots.
De totes maneres, cap dels tres va poder utilitzar els manuals. Van deixar el món tots plegats durant un viatge després que un accident de cotxe se’ls emportés i haver passat una vida fabulosa i extraordinària. Una experiència inoblidable.
FI
