Dues vides d’escriptores: Sonia Puente i Laura Tejada

Per celebrar la festa de Sant Jordi amb llibres i roses, hem entrevistat a les escriptores Sonia Puente i Laura Tejada, dues dones experimentades en l’art de les lletres que han volgut asseure’s amb nosaltres per compartir la seva experiència vivint del seu talent literari

Escrit per Stanies Vea

Com a introducció, ens agradaria que ens féssiu una petita presentació de vosaltres mateixes explicant la vostra vida literària.

(SP) Soc escriptora d’aquí, d’Andorra, porto publicats tretze llibres, soc autopublicada, tot el procés el faig jo i no tinc cap editorial al darrere. De petita no era lectora. Vaig començar a llegir perquè em van recomanar que busqués alguna cosa on pogués evadir-me. El que més llegeixo és romàntica, però també llegeixo thriller, ficció històrica, fantasia… El que no m’agrada gaire llegir és poesia i els clàssics no han acabat d’enganxar-me.

(LT) Jo llegeixo molt des de petita, com els contes adaptats dels clàssics. El tema de l’escriptura em ve perquè el meu germà em va regalar un curs d’escriptura; aquí vaig acabar la meva primera novel·la i va ser premiada amb el Lector de l’Odissea. Era un premi on votaven els lectors i per sorpresa vaig guanyar. L’editorial on he publicat els últims dos llibres és Comanegra, he fet col·laboracions amb diferents associacions i faig un club de lectura dels clàssics a Andorra. Ho llegeixo gairebé tot.

Normalment, els oficis artístics estan mal pagats i no es compensa l’esforç que hi dediquen amb el salari que estan rebent. Vosaltres penseu que al món literari es pot viure dels llibres?

(LT) Jo no em puc guanyar la vida escrivint i haig de fer coses complementàries relacionades amb el món literari.

(SP) Si jo estigués sola aquí a Andorra, no podria viure dels llibres, però tinc un format familiar que em manté. Autopublicada jo crec que et pots guanyar millor la vida que no amb l’editorial.

(LT) L’estructura de l’editorial és una estructura on tu, com a autor, fas l’obra i de tu hi viu molta gent: impressors, correctors, traductors, editors. A dins de l’editorial hi treballa molta gent i tots cobren el seu sou cada mes. Jo no. Jo a final d’any em paguen el que en diem liquidacions, un percentatge dels llibres que es venen. Has de vendre molts llibres per poder viure d’escriure novel·les! Algunes editorials et poden fer un avançament, però que després te’l treuen de les liquidacions de cada any. De mitjana les editorials paguen un 10% del preu del llibre a l’escriptor.

(SP) Jo soc l’empresa. Jo tinc els meus beneficis, però li he de descomptar que faig una correcció professional, que tinc algú qui em fa la portada, si demano exemplars a impremta, etc.

(LT) L’empresa en el meu cas és l’editorial.

I penseu que els vostres salaris són justos?

(LT) No. Si jo escric una novel·la que m’he estat dos anys escrivint i després no puc viure d’això i, en canvi, poden viure la gent que envolta la comercialització del llibre… Ho trobo injust.

(SP) És injust en general si és autopublicat o no.

Un altre problema és el tema del gènere. Hi ha hagut dones rebutjades des d’un inici a la literatura. Algunes han hagut d’utilitzar pseudònims per poder publicar fent-se passar per homes. Alguna vegada heu sigut víctimes de discriminació laboral, literària o pel simple fet de ser dones?

(SP) Personalment no, jo crec que avui en dia hi ha moltes dones que escriuen. Hi ha més dones que homes llegint segur i escrivint… jo crec que també. En aquest aspecte, si ho analitzéssim, posaria la zona de romàntica, ficció històrica, etc., tot això és més dones i potser el thriller, terror i misteri, tot això és més homes escrivint.

(LT) Jo discriminada com a dona per gènere m’he sentit moltes vegades. En molts ambients i en moltes situacions. Un exemple dins del món literari: dirigeixo un club de lectura que portem el llibreter i jo. En l’àmbit de literatura clàssica et trobes que el 90 % de les obres traduïdes i publicades són d’autors. Ara comencen a publicar autores que havien estat oblidades totalment. I aquí va ser on vaig tenir el primer entrebanc. Al segon any vaig proposar fer home-dona, un mes fem una dona i l’altre mes un home, perquè només llegíem homes. És que no n’hi ha de dones, és l’excusa. No és que ell em discriminés a mi com a dona, però sí que em sentia afectada perquè contínuament llegíem homes. La visió dels homes a la literatura clàssica i actual és una, llavors estàvem ignorant l’altra part. Doncs a mi això m’ofèn, com a persona, com a dona i com a escriptora.

L’anglès és la llengua més parlada. Hi ha altres llengües com el castellà, que també tenen recepció mundial. El català, no rep el mateix volum de lectors. Penseu que és necessari que un autor hagi de publicar en altres idiomes per obtenir un èxit relatiu?

(SP) Jo crec que no. És veritat que si fas els teus llibres traduïts amb altres llengües potser tindràs més beneficis. Jo no em trobo amb aquest problema, perquè autopublicar amb Amazon el meu llibre es distribueix a nivell mundial: als Estats Units, Mèxic, etc. Amb llengua castellana em llegeixen d’on volen sempre que coneguin la llengua.

(LT) Jo no sé escriure en castellà ni en anglès. Podria els meus textos a un traductor i que ho traduís al castellà, però per escriure jo haig de fer-ho en català perquè és la meva llengua materna i és la que sé utilitzar. Puc escriure en castellà, no faig faltes, però no es tracta d’això. Escriure és transmetre exactament el que vols dir i l’eina és la llengua; la millor llengua és la que domines.

(SP) No sé si t’has adonat que ens dediquem al mateix i som totalment oposades. Si jo em poso a escriure en català: primer, que seria un desastre i després que hauria d’anar a un corrector, sí o sí. Jo a casa parlo castellà, amb els pares parlo castellà i sempre la meva llengua materna ha sigut el  castellà. Em passa igual que ella, però a l’inrevés.

(LT) Escriure amb una llengua diferent de la teva és un problema, perquè no saps, llavors has de tirar de la traducció. Això no et garanteix més èxit ni molt menys, perquè potser el que tu escrius interessa molt a França perquè vius a Andorra, però a Tennessee és tot el contrari.

(SP) Hi ha molta diferència de cultura i de literatura en general. Només has d’entrar a Amazon.es i a Amazon.com i veus la diferència que hi ha: als mateixos llibres, un té unes valoracions de cent mil persones i l’altre té una valoració de 1.800. La cultura és diferent i la gent llegeix més.

(LT) Escriure és una obra de sinceritat amb tu mateix i el que estàs abocant allà és una creació. Llavors tu com crees? Amb el teu llenguatge, amb la teva cultura… És com crees. Els anglesos han introduït moltes coses, perquè la cultura anglosaxona ens ha envaït, però jo no puc escriure en anglès: parlo, llegeixo…, però jo no puc escriure en anglès.

(SP) Potser aquí els meus llibres els llegeixen ics persones i els tradueixo en anglès i no els llegeix ningú, perquè encara que es tradueixi la meva forma d’expressar, no és el mateix que a Amèrica.

El premi el Nobel de literatura, el premi Pulitzer, el Miguel de Cervantes… Tots aquests premis tenen la finalitat de fer destacar una obra que hagi contribuït d’alguna forma al món literari. Penseu que aquests tipus de premis són justos dins del món literari?

(LT) Hi ha premis que estan amanyats i hi ha premis que no ho estan. Premis espanyols que no estiguin amanyats i que tinguin prestigi internacional: poquets. Els Planeta que han guanyat no els tradueixen enlloc. Hi ha premis internacionals molt prestigiosos i que juguen net. El Goncourt francès té prestigi i té una qualitat. Aquests gairebé sempre els tradueixen, perquè són premis que realment valen la pena. El Nobel, crec que és un premi a la trajectòria. Jo penso que és una cosa molt subjectiva. Els premis et serveixen a tu per impulsar-te com a escriptor.

(SP) És complicat perquè jo crec que un llibre que es mereixi un premi, és un premi que li dona el lector; que li doni una persona: cent persones, mil persones que llegeixin aquest llibre el valoren i diuen: «aquest llibre mereix un premi». Refiar-te de cinc persones per donar una valoració d’aquests premis, és molt relatiu. Però a part, som com som. Poden ser deu persones per llegir no sé quants llibres que es presenten: jo tinc la meva opinió i ell una altra molt diferent. Com arribes a un acord? És més justa la seva opinió que la meva? Jo crec més amb els premis que valora la gent que realment llegeix, que realment valora el que és la literatura. L’important és que tu gaudeixis d’una història.

(LT) Jo em vaig presentar al Lector de l’Odissea precisament per això, perquè els que valoraven eren els lectors i l’editor tenia un vot al final. Ells valoraven com de bé s’ho havien passat amb el llibre, però hi ha altres coses que són molt importants en l’àmbit literari.

(SP) Les editorials, al cap i a la fi, són empreses que necessiten diners i el que volen és diners i estem en un món que hi ha molt de tot i elles busquen la manera d’obtenir diners. Jo crec que no hi ha en el món, cap llibre, ni cap escriptor que es mereixi un milió d’euros per un llibre. Amb el Nobel estem parlant d’una vida, però que tu agafis un llibre i que li donis un milió d’euros… Però quin llibre val un milió d’euros!? Jo m’he llegit els últims Planeta i m’han agradat, però no per un milió d’euros.

(LT) Ells paguen un milió d’euros perquè saben que els generaran més d’1 milió d’euros.

Heu tingut alguna mala experiència amb els vostres fans, lectors, seguidors?

(SP) Sí. Si entres a Amazon tinc ressenyes negatives que et posaries a plorar, potser tens 20 bones i tens una dolenta i és la que més mal fa. Potser és una fan que no li hagi agradat aquell llibre.

(LT) Jo no tinc fans, però sí que he tingut amb el meu primer llibre gent que em va escriure pensant-se que aquella mare horrible de la novel·la era la meva mare. Molta gent confon la ficció amb la realitat. Jo vaig tenir gent que volien fer cafès amb mi o quedar amb mi. Vaig haver d’anar amb compte perquè tenien problemes amb les seves mares i, és clar, jo al llibre intento assassinar la mare (riu). Vaig haver de dir que la meva mare no era la del llibre.

A les firmes de llibres us heu trobat amb alguna anècdota desagradable?

(LT) Als clubs de lectura o a les presentacions venia gent i em deia «Ara, quan acabis podem fer un cafè, perquè jo he vist la meva mare en aquesta història, jo estic així igual de malament, vull saber com te n’has sortit…». Són personatges de ficció, no són reals. Tenen una part meva? Segurament, però la meva mare no és aquest personatge.

(SP) No, jo mai m’he trobat en una situació així. Amazon està oberta a tothom i tothom pot opinar sobre la novel·la. Hi ha vegades que penses «aquest no s’ha llegit el llibre» perquè està dient coses que no tenen cap sentit. O coneixes alguna que et fa un mal comentari d’un llibre i després resulta que es llegeix el segon. A veure, si no t’ha agradat el primer, per què continues llegint el segon? Coses així sí, però ja veus que és gent que es mou més per l’enveja o la ràbia. Però personalment no.

El ChatGPT té l’habilitat de redactar textos i encara que tingui errors, va evolucionant i millorant a poc a poc. Teniu por que el vostre ofici es vegi afectat per la intel·ligència artificial?

(LT) A mi no em preocupa, perquè he sigut jurat de concursos i la gent que utilitza el ChatGPT, en aquest moment, fa els textos i després no els corregeix. Si tu fas un text amb la intel·ligència artificial i després intentes refer aquest text, tu ja has fet un treball literari. El que jo he vist és “escriptors” que generen el text i el presenten tal com surt, i es veu tant!

(SP) Ja està afectat. A mi sí que em perjudica i m’influeix pel tema de l’Amazon. És molt fàcil publicar amb la IA, perquè Amazon passa filtres per verificar que no són humans. L’altre dia parlaven que de 100 llibres, 80 eren generats per intel·ligència artificial. Ja han començat a prendre mesures: Amazon ha limitat a 3 publicacions de llibres diaris per autor. Amazon té l’opció de poder comprar el llibre digital i després tens l’opció de publicar el teu llibre a Kindle Unlimited que és una biblioteca. L’agafes prestat, te’l llegeixes i el tornes. D’aquesta manera, paguen a l’escriptor, un tant per cent per pàgina llegida. Com més llibres hi hagi al mercat, més repartició hi ha. Si dels 100 llibres, 80 són creats amb la IA, a mi em perjudica. Jo no l’utilitzo i entenc que les coses evolucionen i que potser no saps què fer amb aquesta escena, li preguntes, et dona una idea i a partir d’aquesta desenvolupes la novel·la, i ja està, però hi ha llibres sencers!

(LT) Jo no tenia interès en això, perquè pensava que era una xorrada. Un dia ho vaig fer amb un amic i li vaig dir que això no està ben escrit: aquest subjecte no concorda amb aquest temps verbal, aquí hi ha unes comes que són una equivocació… I està ple d’errors d’aquests que deu agafar d’altres idiomes… No sé què deu fer. I clar, és que per mi no és una competència.

(SP) I ja et dic, el que podia haver sigut una eina tipus enciclopèdia per recolzar el que tu estàs fent, ara el que està fent la gent són llibres sencers. I depèn de qui l’està utilitzant, no és tan simple identificar si l’ha escrit una persona o una IA, aquest és el problema. I llavors, clar, s’han de buscar limitacions.

Finalment, un petit joc de preguntes ràpides. Us donaré dues opcions i vosaltres responeu quina de les dues us atreu més.

I com a conclusió, quin consell els hi donaríeu a aquelles persones que els agradaria escriure o anar pel camí de les lletres?

(SP) Que lluitin i que ho facin. Que no es tirin enrere. Avui dia tenim la sort que hi ha moltes opcions i moltes oportunitats per poder escriure i publicar un llibre. Abans era molt complicat, perquè si no entraves amb una editorial no feies res. Avui en dia sí que hi ha aquesta opció. Llavors, que ho facin, si els agrada escriure, que escriguin.

(LT) El món de la cultura és dura. Has de guanyar diners per poder viure; aquesta és la realitat. Però sempre hi ha espai per a la creativitat. Jo sempre he dibuixat i he pintat, és una part meva. Jo si dibuixo o escric és per una necessitat d’expressió, o d’explicar-me. Necessito explicar coses de maneres diferents i això no ocupa espai. Està tot escrit, no hi ha sentiments nous per explicar. Hi ha molt pocs artistes únics al llarg de la història. Si vols escriure, copia primer: llegeix tots els clàssics, llegeix la gent que ha escrit abans que tu, com s’ha format tot això, aquestes diferents maneres d’explicar-se. Hem recorregut un camí com a humanitat, a nivell creatiu, a nivell d’art i tu formes part d’aquest riu. Ara tu nedes dins d’aquest riu i tens dret a aquesta part i a desenvolupar-la perquè seràs millor persona i seràs més lliure, perquè l’art et concedeix l’esperit crític, el pensament crític. Això és un discurs real. Tots els problemes socials que tenim es canalitzen i es qüestionen a través de l’art. Per tant, tothom té dret a tenir accés a poder expressar-se, si tu t’hi vols dedicar i ho tens clar, això vol dir que lluitaràs per aconseguir-ho.

(SP) L’important és llegir molt, clàssics o no. Jo crec que és el principal, el que a nosaltres ens aporta sempre. Nosaltres llegim molt.

(LT) Segurament el que llegim la Sonia i jo no és tan diferent. Els temes de la literatura estan gastats de seguida, sempre parlem del mateix, però cada persona és tan diferent que els punts de vista són infinits. Al final arribem al mateix punt.

(SP) Els somnis s’han de perseguir.

(LT) Sempre. És el que et fa feliç.