Un cop de cap que val 3 punts, realment el futbol ha estat just amb el Huesca?
Escrit per Marcel Bosch
L’encontre va jugar-se a un diumenge 3 de desembre a l’estadi nacional, a les 14h. Era imprescindible per a l’Andorra treure alguna cosa positiva d’aquest partit per a poder allunyar-se de la zona de descens, i més contra un rival directe per la permanència, per tant, aquest gol de Samper dona tres punts vitals pels jugadors d’Eder Sarabia.
Primera part
Durant els primers 45 minuts el partit va estar molt tancat i amb molt poques ocasions clares i defenses molt contundents que van dificultar molt que s’obrís la llauna, tinc la sensació que l’Andorra estava una mica tirat enrere, però van succeir algunes jugades destacades com la recuperació i gran jugada individual d’Àlex Calvo al minut 38 que per mala sort pels locals el xut va anar a parar als peus del porter visitant, que va atrapar L’esfèric sense gaires complicacions. Però en termes generals, hi havia molta paritat i l’equip que aprofites millor les seves oportunitats s’enduria el partit.
Segona part
Després del descans, van veure’s més ocasions, el porter de l’Andorra esperava que el Huesca pressiones, però va mostrar-se tranquil; ara bé, quan el porter passava la pilota a un dels centrals que estaven oberts i orientats per controlar i passar la pilota el Huesca va començar a mossegar i pressionar a la sortida de pilota de l’Andorra. Aquests segons 45 minuts van regalar-nos un enfrontament completament diferent en la meva opinió, moltes més ocasions i 2 equips disposats a buscar el triomf. El Huesca va estar molt a prop de marcar gol als minuts 73 i 78 amb 2 ocasions molt bones, fruit del treball de l’equip. Per altra banda, l’equip local no es quedava enrere amb les seves pròpies ocasions als minuts 77 i 82, va haver-hi d’altres, però no van arribar més gràcies a la solidesa defensiva mostrada pels 2 conjunts.
Gol injust?
Quan era a l’estadi, a l’últim minut pensava que això acabaria amb un trist empat. Però com si el capriciós destí volgués fer realitat el que semblava una fantasia o estigués del costat del FC Andorra va beneir Álvaro Martín, el qual va posar un centre quasi perfecte al cap de Sergi Samper perquè aquest empenyés d’un cop de cap la pilota dins la porteria d’Álvaro Fernández. Donant uns màgics 3 punts i provocant que l’estadi nacional esclates d’eufòria.
