Escrit per Carmen Rodrigues
El dijous 9 de maig els alumnes de Cinema, Geografia, Literatura IB i els redactors de RED van anar a veure Remember my name, un documental dirigit per Elena Molina, dins el festival Ull Nu, dedicat als joves cineastes.
Aquest documental gravat entre 2018-2022 i estrenat el 2023 tracta sobre uns nens i adolescents migrants d’Àfrica, que es troben a Melilla vivint en un centre de menors, i que participen en el concurs ‘Got Talent’. Segons va explicar la productora del documental, en el col·loqui posterior amb els alumnes, “la idea principal de la directora mai va ser que al llargmetratge aparegués el xou televisiu, sinó representar el camí que aquests nens enfronten en complir els 18 anys i han d’anar-se’n del centre. Encara que el Talent Show no estigués als plans el missatge principal continua present en la producció”.
Tot i que Got Talent no entrava a la trama original li va donar a la història un punt important, li va donar la visió als adolescents en les seves condicions, sense família i sols. El fet que el talent show sigui part del documental ens mostra una part d‟esperança i il·lusió, d‟unió familiar encara que no sigui de sang. Ens mostra aquests moments abans d’anar-se’n, el talent show només és l’excusa per no pensar en allò que el futur té preparat per a ells.
El final obert és una cosa que no va agradar gaire a alguns alumnes del públic però, un cop explicat el perquè d’aquesta decisió, s’entén una mica més el perquè del documental. Un final obert per a una història que mai no té fi, hi ha massa nens que han d’anar-se’n d’un país (majoritàriament d’Àfrica). Un final obert per a una història que mai no acaba. Són petites parts d’una història real, quan un nen marxa, després un altre… així cada dia.
Jo anava a veure’l sense gaires ganes, ja que els documentals no em solen agradar gaire, però aquest va ser diferent, no vaig poder treure els ulls de la pantalla. Em va agradar que els nens tinguessin un somni, que ens donés una visió diferent de créixer. Sentir la veu dels nens amb el seu idioma matern, sense doblar, va fer que m’acostés i empatitzés més amb ells, fent la història encara més real del que era.
És bo que Elena Molina es dediqués a posar nom a aquests nens i que siguin recordats, per això el títol de l’obra “Remember my name” (en català Recorda el meu nom). És una bona reflexió: són nens, tenen noms i no els hem de deixar de banda, ni a ells ni a les seves històries.
