Escrit per Carmen Rodrigues
Al llarg de la història les dones han hagut d’amagar-se, pel que fa a les arts. Les escriptores signaven amb un pseudònim, en gran majoria amb un nom masculí o amb inicials, o no la signaven.
George Eliot
Fou l’escriptora anglesa de l’obra Middlemarch (1871). El seu veritable nom va ser Mary Ann Evans, va néixer el 1819 a Anglaterra i a la primerenca edat de setze anys va haver d’encarregar-se de la seva família. Però fins i tot amb la responsabilitat de cuidar la seva família mai no va deixar els seus estudis en idiomes i literatura.
El 1851 es va embarcar en un viatge per Europa que va durar dos anys, per tot seguit començar a escriure a la revista Westminster Review ressenyes de llibres. Durant aquests anys va conèixer un home casat, George Henry Lewes, amb el qual va viure durant vint-i-quatre anys i amb el qual va mantenir una relació amorosa.
Amb el pseudònim de George Eliot va començar a escriure novel·les com Adam Bede (1859) o Silas Marner (1861). El seu pseudònim el va adoptar per la mateixa raó que moltes escriptores de l’època, per ser presa amb seriositat, perquè no el rebutjarà, ni les seves obres. Encara que també es diu que va ser per l’escàndol de la seva relació amb George Henry Lewes també va influir per amagar el nom real. El 1880 es va casar amb John Cross i aquest mateix any Mary Ann Evans va morir.
George Eliot és una figura important de l’Anglaterra del segle XIX i és considerada una pionera de la literatura moderna.
Agatha Christie
Una altra autora que fa servir un pseudònim va ser Agatha Christie, encara que va ser per una raó diferent de Mary Ann Evans.
Agatha Christie va ser una escriptora i dramaturga britànica especialitzada en el gènere policial, nascuda el 1890. Va tenir una infantesa feliç i envoltada de dones fortes i independents. Educada a casa i amb una criança cristiana, se li va ensenyar a llegir i escriure, també instruïda sobre la música tocant la guitarra i la mandolina.
Des d’una edat primerenca va ser una hàbil lectora, llegint autores com Molesworth o Edith Nesbit, encara que a mesura que va anar creixent va passar a llegir Edward Lear i Alexis Carroll. Va ser molt solitària, allunyada d’altres nens, però es va poder relacionar amb un grup de nenes amb qui va passar molt bons moments. El 1901 el seu pare va morir, marcant així el final de la seva infantesa.
El 1905 va ser enviada a París a realitzar els seus estudis i el 1910 va tornar a la seva ciutat natal per passar temps amb la seva mare que estava malalta. Totes dues van viatjar al Caire on van residir tres mesos i van visitar monuments. Quan va tornar al Regne Unit va seguir amb activitats com l’escriptura i el teatre, fins i tot va arribar a publicar les seves primeres obres, però res des d’un punt de vista professional.
Després de grans obres com les seves novel·les d’Hèrcules Poirot va decidir escriure novel·les romàntiques sota el pseudònim de Mary Westmacott, publicant el primer llibre el 1930. Agatha Christie va decidir amagar el seu nom perquè les seves novel·les de misteri estaven triomfant i no volia tenir la pressió de l’editorial per escriure en un altre gènere.
Va mantenir el secret que ella era Mary Westmacott durant dinou anys. El 1976, després d’un deteriorament de la seva salut Christie i un estat físic feble, va morir per causes naturals. Agatha Christie ha estat la novel·lista que més obres ha venut en tots els temps, juntament amb William Shakespeare.
J.K. Rowling
L’exitosa autora de Harry Potter J.K. Rowling va néixer el 1965 al Regne Unit. Des de petita Rowling escrivia històries fantàstiques. L’any 1982 es va matricular per fer una doble titulació en Filologia Francesa i Clàssica i amb un any d’estudis a París es va traslladar a Londres per treballar d’investigadora i secretària bilingüe per a Amnistia Internacional.
Durant un viatge amb tren a Londres el 1990 és on va tenir la idea de Harry i l’escola de mags. La mort de la seva mare va afectar la seva feina com a escriptora i va incloure molts més detalls de la seva pèrdua al primer llibre de Harry Potter, ja que sabia com se sentia perdre la teva mare.
Al llarg de la seva vida va patir per culpa de Jorge Arantes, exespòs i amb el qual va tenir una filla. Va ser en aquest estat de depressió que va inspirar per crear més personatges per als següents llibres.
J.K. Rowling no es va deslliurar d’haver d’amagar el seu nom, l’editorial Bloomsbury temia que els joves lectors es neguessin a comprar llibres escrits per una dona i la van obligar a utilitzar dues inicials i no el seu nom de pila. Va ser així que va sorgir J.K. Rowling, la J del seu veritable nom Joanne i la K per la seva àvia paterna Kathleen.
Tot i que no va ser l’únic pseudònim que va utilitzar. Després de diverses crítiques en la seva primera novel·la per a adults, el segon llibre, El cant del cucut, el va publicar sota el pseudònim de Robert Galbraith.
Crítica i subestimació
Com podem observar al llarg de la història de la literatura, les dones han hagut d’amagar el seu nom per diversos motius, ja sigui per l’època en què es trobaven, perquè no les subestimaren, per evadir crítiques… Al final, per algun motiu o un altre, les dones s’han hagut d’amagar sota pseudònims.
Cosa que per desgràcia encara no ha canviat, ja sigui per temor a la crítica i en ser jutjada, en ser subestimada o pel simple fet de no voler que sàpiguen qui ets per mantenir la teva privadesa i que no passi exactament el que ja he dit, critica i subestimació, la veritat és que moltes escriptores se continuen amagant.
