Natalie Franco i Marcel Bosch
Dos representants de cada escola amb redacció del programa Junior Report RED (Revista Escolar Digital), vam realitzar una entrevista al cap de Govern, Xavier Espot, per reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’Andorra. Marcel Bosch i Natalie Franco van ser els dos redactors d’EABATX Report que van participar a l’entrevista col·lectiva.
Gràcies a l’entrevista hem pogut conèixer una mica millor la visió de Xavier Espot respecte a uns temes preocupants per als andorrans i els residents, com pot ser l’acord amb la Unió Europea, l’ús del català; també s’han abordat temes més complexos com el problema de l’habitatge i l’assumpte de l’avortament a Andorra. Fins i tot se li han fet preguntes reflexives sobre el seu passat personal respecte als seus estudis i la seva vocació inicial abans de la política. En finalitzar se li va plantejar preguntes sobre el futur d’Andorra, com per exemple l’impacte de la falta de neu en la nostra economia.
Com se sent després de tornar a ser elegit?
És una sensació estranya. No tens potser aquella il·lusió del principi, aquella ingenuïtat del principi on et sembla que, entre cometes, que et menjaràs el món i que faràs moltes coses i després la realitat et demostra que, evidentment, pots fer moltes coses però que segurament no en pots fer tantes com voldries. Hi ha moltes dificultats. Hi ha molts impediments. Ho estem veient aquests últims dies amb les mesures que hem adoptat per preservar el dret a l’habitatge.
Com aguanta les crítiques?
Depèn del dia. És veritat que un aprèn a blindar-se, no? Perquè la política és dura i perquè hi ha un punt d’incomprensió, i un punt d’estigmatització també dels polítics.
L’any passat en la seva entrevista va dir que havien tirat endavant moltes mesures per potenciar més pisos de lloguers, però sembla que la cosa no avança. Com solucionar el problema de l’habitatge?
El problema de l’habitatge és un problema molt difícil de resoldre o, en tot cas, no té solucions massa a curt termini. I, a més a més, nosaltres tenim un problema afegit, i és que tenim ara un doble repte, que és que hem de tenir més pisos de lloguer, perquè si no la gent té pisos on hi ha un preu assequible, és la llei de l’oferta i la demanda. Però al mateix temps també és veritat que tenim un altre repte, que és el creixement sostenible, és a dir que tampoc podem construir cada any a ritme de 2.000 o 3.000 pisos, perquè la gent també vol que preservem el nostre patrimoni natural, tenim un territori que és molt limitat, no tenim aquí grans esplanades de terra, etc.
Quines mesures està duent a terme Govern per mantenir l’ús del català al nostre país, que cada cop s’està perdent més?
Doncs mira, un instrument molt important és precisament, avui és actualitat, és una llei de l’ús de la llengua pròpia i oficial. I ahir justament es va tancar la discussió en comissió d’aquesta llei, que és una llei que va promoure el Govern, va ser una de les primeres lleis que van entrar al tràmit parlamentari en aquest segon mandat i que realment reforça molt els mecanismes de protecció i de promoció de la llengua. Aquest exemple que serà molt important és que en la renovació de les residències ara s’haurà d’acreditar un nivell mínim de català.
Què hi guanyem amb l’acord amb la UE? Hi ha alguna cosa “que es posi en perill per al nostre país”, raó per la qual algunes persones opten pel no?
És important contextualitzar l’acord d’associació amb la Unió Europea, perquè potser hi ha un cert desconeixement d’aquesta qüestió. Nosaltres no volem un estat membre de la Unió Europea, com és Espanya, com és França, sinó que volem un marc de relació amb Europa una mica més intens, més global que el que tenim ara, sense arribar a ser un estat membre. I això s’està fent a través d’aquest acord d’associació, que el que ens permetrà és pertànyer el mercat interior europeu, però no assumir altres vincles que tenen els estats membres. Per tant, per respondre a la pregunta: no constituirà un perill per a Andorra. Ara bé, és veritat que en qualsevol acord, i això també us passa quan tracteu amb els vostres pares o amb els vostres amics, sempre s’ha de cedir alguna cosa. Tu guanyes alguna cosa, però també, per un altre costat, has de cedir una altra i, per tant, perds alguna cosa. Des d’aquest punt de vista és veritat, l’acord d’associació suposarà alguns reptes, alguns canvis en la nostra forma de funcionar. Per exemple, haurem d’implementar molta normativa que ve de la Unió Europea que ara no hem d’implementar, haurem de fer alguns canvis en les nostres polítiques, en la unió personal.
Per què Andorra és dels pocs països al món on l’avortament encara és il·legal i penal?
No és perquè estiguem menys avançats en el reconeixement dels drets de les dones, perquè jo crec que en molts aspectes perquè som pioners. Ara mateix vam aprovar la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes que ens situen els paràmetres més avançats en aquest aspecte. Però és veritat que nosaltres tenim una especificitat que és la nostra estructura institucional que fa molt difícil trobar un encaix a aquesta qüestió que pugui estar a l’altura de les expectatives de bona part de la ciutadania. I és per això que estem treballant en una solució de compromís per despenalitzar, és a dir, que no fos una infracció penal l’avortament i amb un sistema d’acompanyament que permetés que l’avortament no es practiqués a Andorra, es pogués practicar fora d’Andorra però sense cap conseqüència legal a Andorra per la dona i, a més a més, amb un acompanyament i un reemborsament per part de la Seguretat Social Andorrana.
Com creu que es veurà afectada l’economia d’Andorra per la manca de neu?
Molt. Ara mateix, tal com tenim estructurada la nostra economia, el 40% del nostre producte interior brut està fonamentat en el turisme, no només en el turisme de neu, però a ningú se li escapa que el turisme de neu és una part molt substancial del turisme. I molts dels turistes, sobretot els que tenen més poder adquisitiu, venen a la temporada de l’hivern i com que venen a esquiar, després compren les botigues, van als hotels, van als restaurants, etc. Per això tenim un risc molt gran en el futur. I, a més a més, un risc que no podem evitar, que no està a les nostres mans. Perquè per molt que nosaltres hàgim estat pioners en la transició energètica, en la lluita contra el canvi climàtic, hi ha països molt més grans i molt més contaminants que nosaltres que, segurament ,no estan disposats a fer els esforços que a Andorra o altres països de petita dimensió estan fent.
Després de l’entrevista, és evident que Xavier Espot presenta una perspectiva reflexiva sobre els reptes actuals i futurs d’Andorra. Encara que reconeix els desafiaments que poden haver-hi per l’acord amb la Unió Europea, emfatitza els beneficis potencials que hi hauran com a conseqüència. A més, veu el seu retorn a la reelecció com una oportunitat de continuar treballant. En conjunt, l’entrevista revela un líder compromès amb el progrés del seu país, tant en l’àmbit personal com polític.
